– Aportacions de la psicoanàlisi al coneixement de les primeres etapes del desenvolupament infantil. Freud, Spitz, Mahler, Winnicott, Klein, Bion, Tustin, Meltzer i Coromines.
– El període prenatal. Les expectatives dels pares respecte al futur nadó. La dona embarassada. El paper del pare. Situació de risc. El paper educatiu de la família.
– Els primers temps de vida del nadó i la funció materna: Estat de no integració. “Autosensorialitat”. Ansietats i defenses del nadó. Concepte de “segona pell” (E. Bick). Jo corporal.
– La posició esquizoparanoide. Ansietats i defenses. La posició depressiva. Ansietats i defenses. El procés de simbolització. Procés de diferenciació self-objecte.
– Del part als 6 mesos. Necessitats bàsiques del nadó. Les funcions primàries de la mare i la interrelació amb el nadó. El postpart. Concepte d’unitat originària.
– Del part als 6 mesos (continuació). Ansietats i capteniment del nadó. La contenció i els processos d’introjecció i de projecció (Bick). El son i la vigília. El somriure. L’inici del joc.
– Dels 6 mesos als 12 mesos. La coordinació espai-temps. L’objecte transicional. Procés de diferenciació i d’individuació. Com es va realitzant el procés de formació de símbols. Reaccions davant les situacions de canvi. Pèrdua i recerca de l’objecte. Personalitat del bebè (factors constitucionals i ambientals). La pèrdua de l’objecte i les ansietats persecutòries. L’alimentació. La intel·ligència i l’afectivitat. L’ansietat dels 8 mesos. Desenvolupament psicomotor. El joc. El llenguatge.
– Dels 12 mesos als 24 mesos. L’ansietat del nen petit. L’etapa següent a la diferenciació self-objecte o de separació-individuació. El descobriment de les diferencies anatòmiques. Dissociació de la figura de la mare.
– Dels 12 als 24 mesos (continuació). El progrés de la motricitat. El joc. Els somnis. El llenguatge. Frustració i desenvolupament emocional. L’oposició. El procés d’elaboració de les separacions. La llar d’infants. Algunes reaccions de la mare enfront del nen.
– Dels 2 als 5 anys. La intel·ligència i el procés de simbolització. El llenguatge. El joc. Els somnis. El desenvolupament psicosexual. El control d’esfínters. L’adquisició dels hàbits i els inicis de la socialització.
– Dels 2 als 5 anys (continuació). La curiositat. L’instint epistemofílic i la investigació infantil com a instruments per a l’aprenentatge. El parvulari.
– Dels 5 als 10 anys. El desenvolupament edípic del nen. El complex d’Èdip en la nena. Formació del superjò en la nena. El període de latència en relació al sexe. Vigència de la sexualitat. Desconfiança i ocultisme. Les pors. La identitat sexual a l’inici.
– L’escolarització i la relació amb el mestre i amb els companys.

Psicologia evolutiva de l’adolescència
– Consideracions al voltant de l’adolescència: Pubertat i adolescència. Models de comprensió. Preparació per l’adolescència. Els inicis de l’adolescència. Fases de l’adolescència. La “crisi“ de l’adolescència. Factors actuals del desenvolupament adolescent.
– Aspectes psicodinàmics de l’adolescència I: La problemàtica del cos: Transformacions de la pubertat i accés a la sexualitat genital. La imatge del cos i l’esquema corporal. Valoració del seu cos i de si mateix. Modificacions en l’equilibri pulsional i les seves defenses. L’adolescència com a treball de dol. Narcisisme i adolescència. Construir la pròpia identitat.
– Aspectes psicodinàmics de l’adolescència II: Nova organització estructura de la seva personalitat. L’adolescència com a treball de dol en relació amb els seus objectes. Noves relacions d’objecte. Investiment libidinal de l’objecte i les seves defenses. Les nocions d’espai i de temps en l’adolescència. El desenvolupament del caràcter i el procés adolescent.
– L’evolució libidinal en la pubertat i en l’adolescència a partir de Freud. Les diferents etapes de l’evolució psicosexual. La vida amorosa i sexual de l’adolescent: El despertar sexual de l’adolescent. Formes de manifestar la seva sexualitat. La identitat sexual de l’adolescent. L’elecció d’objecte.
– El desenvolupament intel·lectual i mental de l’adolescent. El progrés intel·lectual. Elements afectius en el desenvolupament intel·lectual. L’escola i les activitats professionals de l’adolescent: Aprenentatges i verificació personal. Ansietats i defenses en l’aprenentatge. El fracàs escolar. L’accés al mon laboral. El pensament de l’adolescent i el pensament en l’adolescent psicòpata.
– Noves relacions amb la societat. Sociabilitat i adolescència. Autonomia i interessos de l’adolescent. L’entorn. L’amistat. El grup d’iguals.
– Noves relacions amb la família. Adolescència i família. L’adolescent i l’autoritat paterna. Pèrdua dels pares de la infància. Relacions vinculars entre els pares i l’adolescent. Les relacions amb altres membres de la família. La família actual. Adolescència i adopció.
– Tendències i moviments de l’adolescent en aquesta etapa. Resolució “normal” i/o patològica. Clínica de l’adolescència: -Tendència a l’actuació -Conflictes amb l’entorn. Trets de caràcter: sentiments de tristesa, inhibició, avorriment... Problemes psicològics importants: depressió major, intens d’autòlisi, suïcidi, trastorn obsessiu, psicosi...

Psicologia evolutiva de l'edat adulta
– El pas a l'etapa adulta. -L’etapa evolutiva adulta i el projecte vital. -Límits i definició de l’etapa adulta - Tasques de l’edat adulta: Construcció de la identitat adulta, Capacitat d’autonomia, Desenvolupament de la intimitat. La parella i els pares, Capacitat creativa i solidària. La identitat professional. La marxa de casa.
– L’inici de l’edat adulta -Cicle vital i canvis socials -Ansietats i temors: En el jove, En els pares - Resolucions sanes i resolucions patològiques.
– L’adult jove -Característiques d’aquesta etapa -Desmembrament del grup adolescent i inici projecte vital personal -La consolidació de la parella: El compromís, L’inici de la convivència, L’acoblament. Acoblaments sans i patològics -La identitat professional -Algunes característiques del model evolutiu actual: La permanència dels adults joves a la llar familiar, L’experiència de viure sol.
– L’edat madura - Plenitud i guanys (fecunditat i generativitat): A la vida professional, La parella i la formació de la família, - Parentalitat. Ansietats normals i pertorbacions patològiques, La depressió postpart normal i patològica.
– Desgast a l’etapa adulta -La crisi de la meitat de la vida -Resolucions sanes i resolucions patològiques.
– El climateri -Climateri i envelliment biològic -La marxa dels fills i la síndrome del niu buit: El retrobament de la parella -Les prejubilacions -Elaboració de la crisi.

Psicologia evolutiva de la vellesa:
– La vellesa -Moment d’inici -Esdeveniments biològics, emocionals i socials que del procés d’envelliment - Ansietats referides a l’envelliment.
– Factors que permeten la resolució de la crisi de l’envelliment -Elaboració del dol per l’envelliment - Tipus de resolucions. Resolució sana i resolucions patològiques.
– Trastorns psicopatològics més comuns a la vellesa -La desconfiança i les idees paranoides. -Els trastorns ansiosos. -Els trastorns psicosomàtics -Els trastorns deliroides - Episodis confusionals -La depressió a la vellesa: Diferències entre dol normal i depressió, Característiques de la depressió a la vellesa, Sentiments contratransferencials, - Els processos melancòlics i el suïcidi. -Trastorns del caràcter: Els problemes relacionals i de contenció dels vells amb problemàtica psicopàtica, Sentiments contratransferencials.
-Trastorns delirògens i psicosi
– Tractament psicoterapèutic a la vellesa -Abordatge psicoterapèutic -Importància de la família i abordatges familiars -El tractament psicoterapèutic dins de les institucions
– Els processos terminals i l’elaboració dels dols -Procés d’acceptació de la pròpia mort: Consciència i negació, Sobre la informació a la persona terminal, L’acompanyament, L’aparició del dolor, Ansietats que es mobilitzen en els professionals i cuidadors, Morir sol, Testament vital i eutanàsia - El recolzament als familiars: Elaboració del dol per la pèrdua d'una persona estimada, Dols normals i dols patològics. Signes de detecció, Els grups de dol

– Marta Sadurní Brugué. Doctora en Psicologia. Psicòloga clínica. Professora titular de Psicologia Evolutiva de la Universitat de Girona. Cap de Recerca del Laboratori de Vincle Afectiu i Desenvolupament Humà de la Universitat de Girona. Professora del Màster Semipresencial per l'Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica (ACPP).
– Milagros Anabitarte Urquia. Metgessa psiquiatra i psicoterapeuta didacta de l’ACPP-AEPP.
– Pere Barbosa Colomer. Psicòleg especialista en psicologia clínica, llicenciat en Ciències de l’Educació, diplomat en Psicologia Escolar. Professor de Mètodes Projectius i d’Indicacions d’Intervencions Psicoterapèutiques de l’Institut Universitari de Salut Mental de la Fundació Vidal i Barraquer de la Universitat Ramon Llull. Membre fundador i didacta de l’ACPP- AEPP, professor de Psicopatologia de l’Adolescència de l’Escola de l’ACPP. Membre de l’EFPP i de la FEAP. Membre fundador de la Sociedad Española del Rorschach y Métodos Proyectivos i de la Societat Catalana del Rorschach i Mètodes Projectius.
– M. Cristina Betrian. Psicoanalista, membre de la SEP-IPA, psicòloga clínica, psicoterapeuta, membre didacta de l'ACPP-AEPP. Docent del Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica de la Universitat de Girona i del Màster d’Aprofundiment en la Psicoteràpia Psicoanalítica de l'ACPP. Docent d'ECPNA (Escola Clínica Psicoanalítica Nens i Adolescents).
– Joan Manuel Blanqué López. Llicenciat en Medicina per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, 1973. Doctor per la Universitat de Barcelona, 1993. Psicoterapeuta didacta de l’ACPP-AEPP. Vocal de l’Escola de l’ACPP. Coordinador del programa de psicosis incipients del CSMA Montjuïc de la Fundació S. Pere Claver. Col·laborador docent de la Facultat de Medicina UAB-Universitat Pompeu Fabra. Professor del Màster Treball Clínic i Salut Mental i del Màster de Psicoteràpia Psicoanalítica Orientada a la Xarxa Pública. Publicacions: “Psicoteràpia psicoanalítica de grup amb pacients psicòtics”. Revista de Psicoteràpia Psicoanalítica, núm.1, 1998 (69-75); “Transferència i deliri en la psicoteràpia de grup amb pacients psicòtics”. Revista Catalana de Psicoanàlisi. Vol XV núm. 1, 1998.
– Josep Coromina Morato. Psicòleg clínic. Psicoterapeuta didacta de l’ACPP-AEPP. Supervisor del Màster de Psicoteràpia Psicoanalítica de l’Institut Universitari de Salut Mental de la Fundació Vidal i Barraquer de la Universitat Ramon Llull. Psicòleg i coordinador de formació pràctica d’alumnes del CSMIJ i membre assessor de l’Institut Docent de Sant Pere Claver Fundació Sanitària.
– Maria de Querol. Psicòloga clínica i psicoterapeuta didacta de l’ACPP-AEPP. Coordinadora del CSMIJ de Castelldefels de la Fundació Orienta. Vocal de pràctiques dels Màsters Presencials i Semipresencials de l’ACPP.
– Jesús Gràcia. Psicòleg especialista en psicologia clínica. Psicoterapeuta didacte de l'ACPP-AEPP. Tresorer dels màsters de l'Escola de l'ACPP. especialista en vellesa. Psicòleg clínic de la Unitat de Trastorn Mental Sever del CSMA de Sant Andreu, Barcelona.
– Carmen Largo. Mestra. Psicòloga i psicoterapeuta didacta de l’ACPP-AEPP. Membre del Grupo Psicoanalítico de Barcelona. Membre de la Societat Catalana de Rorschach i Mètodes Projectius. Exmembre del Consell Directiu de l’ACPP i exdelegada de la Secció d’Adults de l’EFPP.
– Josepa López i Moreno. Doctora en Psicologia. Psicoterapeuta didacta de l'ACPP-AEPP. Especialista en Psicologia Clínica. Membre del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona. Actual directora de l’Escola de Formació de Psicoterapeutes de l’ACPP. Directora del Màster Presencial de la UdG-ACPP i docent dels Màsters Presencial i Semipresencial de la UdG-ACPP. Docent col·laborador del Màster de Dansa Moviment Teràpia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Exmembre del Consell Directiu de l’ACPP i també de l’AEPP. Exdelegada de la Secció de Nens i Adolescents de l’EFPP. Especialista en nens i adolescents i també en adults. Membre fundadora de l’ACPP i de l’AEPP.
– Montserrat Martínez del Pozo. Doctora en Psicologia. Psicòloga clínica. Psicoterapeuta didacta de l’ACPP – AEPP. Especialista en adults, vellesa, nens i adolescents, en psicoteràpia individual, parella, grups i família. Coordinadora del Màster Presencial de l’ACPP, professora dels Màsters Semipresencials i Presencials de l’ACPP, secretària del Consell Directiu de l’Escola de l’ACPP. Expresidenta de l’ACPP i de l’AEPP. Exdelegada europea de l’EFPP per a la secció de grups. Exdelegada de la FEAP. Membre fundadora de l’ACPP – AEPP. Adjunta del Servei de Psicologia Clínica de la Fundació Puigvert- Publicacions: Psicoterapia de grupo con niños. Una experiencia de psicoterapia psicoanalítica aplicada a la enuresis. Editorial Paidós, 1996. Barcelona. Coautora de diversos articles i llibres sobre psicoteràpia.
– Montserrat Pol Segarra. Psicòloga, psicoterapeuta membre de ple dret de l’ACPP-AEPP. Psicoanalista SEP-IPA. Consultora d’organitzacions.
– Pere Jaume Serra. Psicòleg clínic. Psicoterapeuta didacte de l'ACPP. Membre fundador del Centre Emili Mira. Especialista en parelles, famílies i adopcions. Exdirector de l’Escola de formació de psicoterapeutes de l’ACPP i del Màster Presencial de Psicoteràpia Psicoanalítica de la UdG-ACPP. Professor de l’Escola de l’ACPP i dels màsters presencials i semipresencials de la UdG-ACPP.
– Carlos Tabbia. Doctor en Psicologia (UB). Psicòleg clínic. Psicoterapeuta didacte de l’ACPP-AEPP. Membre fundador del Grupo Psicoanalítico de Barcelona. Desenvolupa la seva activitat docent en diferents institucions de Catalunya i Itàlia.
– Núria Tomàs. Psicòloga clínica. Psicoterapeuta didacta de l'ACPP-AEPP. Coordinadora dels màsters semipresencials de l’ACPP. Coordinadora del CSMIJ del Centre d'Orientació Sanitària Ferran Salsas de Rubí. Professora dels màsters de l'Escola de l'ACPP i dels cursos de formació continuada.
– Carme Vilaginés. Psicòloga clínica. Psicoterapeuta. Didacta de l'ACPP-AEPP. Membre fundadora del Centre Emili Mira. Especialista en parelles, famílies i adopcions.

*La direcció es reservarà el dret de fer canvis en l'equip docent en cas que algun dels professors no pugui impartir la seva matèria, garantint el mateix nivell de qualitat i categoria professional.

– Josepa López i Moreno. Veure apartat professorat.
– Marta Sadurní Brugué. Veure apartat professorat.

Montserrat Martínez del Pozo. Veure apartat professorat.