Identificació

                    

            

Diploma de Postgrau en Grans Predadors Marins i Terrestres de Catalunya (SEMIPRESENCIAL)

Imprimir

Informació bàsica

Edició: Primera
Hores: 750.00
Idioma: Català
Data inici: 03/11/2016
Data finalització: 14/06/2017
Crèdits: 30.00 ECTS
Nombre de places: 25
Codi: 16SBM1023
Matrícula tancada

Preu:
  • Matrícula ordinària:
    1.495,00€
  • 5% de descompte per a particulars i empreses. Veure apartat "Descomptes i Beques" del curs (imprescindible enviar document acreditatiu a: info.fundacioif@udg.edu):
    1.420,25€
  • 10% de descompte per a particulars i empreses. Veure apartat "Descomptes i Beques" del curs (imprescindible enviar document acreditatiu a: info.fundacioif@udg.edu):
    1.345,50€
Horari: CE Marins:dimarts, dijous i dissabte, de 16.30 a 21.30 h
Sessions Presencials: 3,8,10,12,15,17,22,24 i 29 de novembre de 2016; 1,13,15,20 i 22 de desembre de 2016; 10,12,17 i 19 de gener de 2017
Treball: del 19 al 31 de gener de 2017

DE Terrestres:dimarts i dijous, de 16.30 a 20.30 h i dissabte de 9 a 19 h
Sessions presencials: 28 de febrer; 2, 7, 9, 11, 14, 16, 18, 21, 23, 25, 28 i 30 de març; 1, 4, 8, 18, 22 i 29 d'abril de 2017
Pràctiques en empreses: 2, 4, 5, 6, 7, 12, 13, 14, 19, 20, 21 i 25 de maig de 2017
Treball: del 25 de maig al 14 de juny de 2017
Les 2 sortides de mig dia es realitzaran de 10 a 15 h

Lloc realització: Parc Científic i Tecnològic de la UdG- Edifici Giroemprèn. Pic de Peguera, 11 (Girona)
PRESENTACIÓ

Des del centre d’estudi i divulgació del llop SIGNATUS i l’entitat El Raspinell, us volem oferir un Curs d’Especialització en Grans Predadors Marins (CE marins) i un Diploma d’Especialització en Grans Predadors Terrestres (DE terrestres) amb la intenció que acabi convertint-se en un Diploma de Postgrau en Grans Predadors Marins i Terrestres de Catalunya.

A Catalunya, al llarg de la dècada dels setanta, l’estudi dels denominats grans mamífers no constava com una disciplina de gran interès dins de l’àmbit de la recerca zoològica; com a conseqüència, hi havia encara molts estudis per fer i molts coneixements per assolir, probablement a causa de les dificultats metodològiques inherents a l’estudi.

Avui podem confirmar que les metodologies desenvolupades i les tècniques d’estudi emprades han permès incidir d’una manera important en el coneixement de la mastofauna terrestre i marina en general, i dels predadors en particular.

Precisament aquest postgrau vol posar a l’abast de l’alumnat aquests coneixements de la mà de professionals i reconeguts investigadors del nostre país.

OBJECTIUS

Assolir una formació especialitzada, formar professionals i/o altres persones interessades en el coneixement dels grans carnívors, marins i terrestres amb la finalitat de que l'alumnat pugui desenvolupar la seva tasca en aquelles competències que estiguin vinculades als grans predadors.

A QUI S'ADREÇA

A professionals del sector; estudiants de Biologia, Veterinària, Ambientals; i educadors ambientals o naturalistes que vulguin accedir a una formació en l’àmbit dels grans predadors terrestres i marins.

REQUISITS D'ADMISSIÓ

– Graduats, llicenciats i diplomats en qualsevol de les disciplines científiques.

– Es permet l’accés d’estudiants no titulats que puguin demostrar la seva experiència en fauna o el seu perfil naturalista. En cas de superar el programa rebran un certificat d’assistència en cada un dels cursos, però no podran obtenir la titulació de postgrau.
 
NOTA: qui no disposi de títol universitari previ, tindrà dret a rebre, amb les mateixes condicions, un certificat d'assistència lliurat per la Fundació UdG: Innovació i Formació.
Descripció
 
Aquest curs inclou pràctiques en empreses i/o institucions.


PROGRAMA

Aquest diploma de postgrau està format per el Curs d'Especialització en Grans Predadors Marins de Catalunya* i el Diploma d'Especialització en Grans Predadors Terrestres de Catalunya*.

*Les persones interessades podran matricular-se en aquests cursos de manera independent.

CURS D'ESPECIALITZACIÓ EN GRANS PREDADORS MARINS DE CATALUNYA

1. Introducció curs.

2. Identificació i gestió de l’avifauna marina protegida.

3. L’impacte de les activitats humanes sobre els grans depredadors marins, a partir de traçadors biogeoquímics.

4. Sortida pràctica i la identificació i els censos dels ocells marins; l’exemple pràctic al cap de Creus.

5 .Legislació i gestió dels grans predadors marins.

6. La vida a les grans profunditats: biodiversitat, ecologia, amenaces i conservació.

7. Identificació, consideracions generals (biologia-ecologia) i etologia dels peixos condrictis.

8. Tècniques d’estudi, amenaces i conservació de condrictis.

9. Identificació, consideracions generals (biologia-ecologia) i etologia del peixos osteïctis.

10. Xarxes tròfiques. Depredació sobre la pesca. Percepcions de conflicte i perspectives de conservació.

11. Identificació, biologia, ecologia, i adaptacions al medi del les tortugues marines

12. Introducció al grup cetacis i pinnípedes, evolució i adaptació al medi

13. Identificació. Biologia i ecologia de mamífers marins

14. Tècniques d’estudi i problemes de conservació

15. Situació de la foca mediterrània (Monachus monachus) i viabilitat de la seva reintroducció a Catalunya

16. Patologies en mamífers marins

17. Reserves marines en la recuperació de les poblacions dels grans predadors.

18. Associacions amb accions per a la defensa de grans predadors marins.

 

DIPLOMA D'ESPECIALITZACIÓ EN GRANS PREDADORS TERRESTRES DE CATALUNYA

MÒDUL TEÒRIC

1. Ecologia dels grans predadors

2. Legislació i gestió dels grans mamífers

3. Origen i evolució dels grans carnívors 1

4. Adaptacions funcionals i estructurals dels grans carnívors

5. Consideracions generals dels cànids i de la guineu en particular 1

6. Consideracions generals dels fèlids i del gat salvatge en particular 1

7. Programa del linx ibèric

8. Consideracions generals dels vivèrrids i de la geneta en particular 1

9. Consideracions generals dels mustèlids i de la llúdriga en particular 1

10. Consideracions generals dels úrsids i de l’ós bru en particular 1

11. Consideracions generals del gènere Canis i del llop en particular 1

12. Visita al centre SIGNATUS

13. Visita al centre de fauna d’Andorra

MÒDUL PRÀCTIC

14. Origen i evolució dels grans carnívors 2

15. Consideracions generals dels cànids i de la guineu en particular 2

16. Consideracions generals dels vivèrrids i de la geneta en particular 2

17. Consideracions generals dels mustèlids i de la llúdriga en particular 2

18. Consideracions generals dels fèlids i del gat salvatge en particular 2

19. Consideracions generals dels úrsids i de l’ós bru en particular 2

20. Consideracions generals del gènere Canis i del llop en particular 2

PROFESSORAT, DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
Professorat

– Àlex Bartolí. Biòleg per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha dedicat tota la seva carrera professional a la biologia marina i la conservació d'ecosistemes i espècies amenaçades com cetacis, tortugues marines o fanerògames marines, amb una especial dedicació a la conservació i gestió de les poblacions de taurons i rajades. Actualment és delegat nacional de l'European Elasmobrach Association i membre del Grup d'Especialistes en Taurons de la UICN (SSG). Membre fundador i soci de SUBMON, on s'encarrega del treball de camp de molts projectes: estudi i monitoratge d'espècies i ecosistemes submarins, mostreig o embarcaments amb pescadors. Com a consultor en temàtica de pesqueries i conservació, entre els anys 2009-2013, va ser el coordinador de política nacional de la Shark Alliance, on va treballar per a la modificació i millora de les polítiques de gestió i conservació dels taurons a Espanya i Europa. Des del 2013 és el coordinador a Espanya de la Coalició per a la Conservació de les Aigües Profundes (Deep Sea Conservation Coalition), dedicada a la millora del reglament europeu de pesca en aigües profundes a l'Atlàntic NE.

– Joan Barrull i Isabel Mate. Ambdós són llicenciats en Biologia en l’especialitat de zoologia (UAB), amb un màster i doctorat en Biodiversitat Animal (UB). Els seus doctorats respectius van tractar sobre l’ecologia dels mesocarnívors (Factors estructuradors d’una comunitat de mesocarnívors en un ambient agroforestal mediterrani) i de la rata d’aigua (Ecologia espaciotemporal i relacions intra i interespecífiques de la rata d’aigua Arvicola sapidus en un ambient ripari de muntanya mediterrània). Dedicats a la docència i a la recerca, la vida i l’adaptació al medi els ha portat  a estar inscrits al Laboratori de Vertebrats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i, actualment, al Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona. Són fundadors de GEORSIS (Gestió i Estudi d’Organismes i Sistemes),  entitat amb què han treballat per al Parc Natural de la Serra de Montsant (Tarragona), en diferents projectes destinats a la conservació, gestió i protecció de la fauna, i són també membres de la SECEM (Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos). Durant la seva trajectòria investigadora s’han centrat en l’ecologia de diverses espècies de vertebrats, com la guineu, el teixó, la fagina, la rata d’aigua i la rata negra. Són autors de més de quaranta articles de divulgació i de deu articles científics en revistes d’impacte, i també han publicat nou llibres sobre fauna vertebrada. El seu interès per fer arribar al gran públic la vida dels animals els ha portat a impartir conferències i a participar en diversos mitjans de comunicació.

– David Camps. És llicenciat en Biologia, en l’especialitat de zoologia, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de l’any 2002 treballa com a tècnic al Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, dedicat a la conservació, gestió i protecció de la fauna i flora silvestre amenaçada. Paral·lelament, la seva tasca com a investigador s’ha centrat en l’estudi de la biologia i l’ecologia de diverses espècies de mamífers, principalment carnívors, com la guineu, la mostela i, en especial, la geneta, animal que estudia des de fa més de dues dècades. És autor de nombrosos articles sobre aquestes i altres espècies, tant de caràcter divulgatiu com científic.

– Margarida Casadevall. Doctora en Ciències (biològiques) per la UAB. Línies de recerca: ictiologia marina, alimentació, reproducció i pesca. Ha participat en 13 projectes de recerca (6 dels quals com a investigadora principal) relacionats amb l’estudi de l’estratègia reproductiva dels peixos,  l’efecte de la pesca sobre aquesta estratègia i l’avaluació de les modificacions i millores en les arts de pesca per disminuir el rebuig. Ha publicat una cinquantena d’articles científics, nacionals i internacionals. Ha treballat amb la federació territorial de confraries de pescadors de Girona i amb l’Institut Espanyol d’Oceanografia, mitjançant convenis de col·laboració amb la universitat, per a l’avaluació de recursos pesquers. Treballa a la Universitat de Girona des de l’any 1984. Imparteix docència en el grau de Biologia i en el màster oficial de Medi Ambient. Actualment coordina el programa de doctorat en Medi Ambient de la UdG.

– Ignasi Castellví. Fundador, l’any 1999, de l’empresa SIGNATUS, Serveis Mediambientals, i posteriorment del centre d’estudi i divulgació del llop SIGNATUS, on treballa professionalment en la seva gestió. Actualment dirigeix l’escola de natura del Parc Natural del Montseny, Can Lleonart, centre de la Diputació de Barcelona. També imparteix classes com a professor del Departament de Natura a l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés (Barcelona). És autor de la guia de camp El rastro del lobo, de l’editorial Equipo Sirius (2008) i té diferents articles publicats en revistes d'àmbit zoològic i d'educació ambiental. Ha estat membre de l'Àrea de Ciències Naturals del Museu de Granollers i de la Societat Catalana d'Herpetologia. Ha estat assessor tècnic de la revista d’artròpodes, rèptils i amfibis, Reptilia, i guia de fauna a Guinea Equatorial.

– Sònia Cervià. Veure currículum a l'apartat Coordinació.

– Mariano Domingo. Llicenciat en Veterinària per la Universidad de Zaragoza,  i doctorat en Medicina Veterinària per la Justus Liebig Universität, Giessen (Alemanya) el 1982, i per la Universidad de Zaragoza el 1984. Diplomat de facto per l’European College of Veterinary Pathologists (ECVP) el 1995. Vinculat al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), va ser-ne director des de la seva creació el desembre de 1999 fins al juny de 2012. Actualment és catedràtic d’universitat de l’àrea de coneixement Sanitat Animal, investigador adscrit al CReSA. La seva activitat investigadora està centrada en diferents línies de recerca de les malalties dels animals domèstics i salvatges, amb participació, entre 1982 i 2016, en més de 170 publicacions científiques en revistes de Science Citation Index. Participació en més de 20 projectes de recerca competitius, en 12 dels quals com a investigador principal.  Índex H: 41.  Les principals línies de recerca desenvolupades són: patogènia de la listeriosi murina, diagnòstic de la tuberculosi bovina i caprina, patogènia de malalties víriques porcines, amb especial referència a la síndrome d’aprimament postdeslletament (PMWS), immunoprofilaxi de la llengua blava i patologia de cetacis. Investigador principal en infeccions víriques i bacterianes dels animals domèstics per a nombrosos contractes amb empreses privades.

– Ponç Feliu. Llicenciat en Biologia (UdG, 1997), en Ciències Ambientals (UdG, 2001) i Màster en Gestió Pública del Medi Ambient i Sostenibilitat (UAB, 2004). Ha editat 10 llibres, entre els quals destaquen els de divulgació del patrimoni natural i la descoberta del medi natural, especialment d’indrets com el cap de Creus, els aiguamolls de l’Empordà, Girona i rodalies, etc.  Professionalment ha estat responsable del seguiment ornitològic al parc natural del Cap de Creus des d’un any després de la seva creació i  hi ha col·laborat durant molts anys amb els censos d’hivernants i nidificants. Ha participat també en programes SOCC de l’Institut Català d’Ornitologia i en altres camps del seguiment ornitològic, especialment d’ocells marins i aquàtics. A més, ha estat regidor de Medi Ambient a l’Ajuntament de Girona i ha estat molt vinculat a diferents entitats, entre les quals destaca la fundació de l’Ateneu Naturalista de Girona o els Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, entre d’altres. Ha rebut el Premi Tramuntana. També fou fundador de la Consultoria Ambiental SERPA (on hi va treballar 15 anys) fins que l’any 2011 va començar una nova etapa com a gerent del Consorci del Ter.

– Antoni García. Llicenciat en Ciències Biològiques per la  Universitat Autònoma de Barcelona, 1981; doctorat per la Universitat de Barcelona, 1997. Des de començaments dels anys 90 s’ha especialitzat en l’estudi dels peixos litorals sobre substrat rocós i l’efecte de les reserves marines en les seves poblacions i en certs aspectes de la seva biologia (reproducció, assentament, reclutament i mortalitat natural). Darrerament s’ha centrat en la capacitat de càrrega de les reserves marines i en els factors ambientals que determinen la biomassa màxima de peixos que es pot produir en qualsevol zona del litoral, sobre substrat rocós. Això permet, d’una banda, estimar el potencial de la zona per obtenir una elevada biomassa de peixos, i, d’altra banda, estimar el grau d’explotació a què esta sotmesa aquesta zona.

– Jordi Garcia. Llicenciat en Ciències Biològiques per la UB en les especialitats de zoologia i fonamentals. Fa sortides ornitològiques i naturalistes a les comarques de Lleida i a l’Empordà a partir del 1977. Des del 1981 és membre del Grup Català d’Anellament, actualment ICO, on va formar part de la Junta en els primers anys de soci. Ha treballat al Departament d’Educació del Zoo de Barcelona durant el període de 1981 a 1985. L’any 1985 s’incorpora al Parc Natural del Cadí-Moixeró, primer com a tècnic, i des del 1990, com a director. Fins al 2014 ha estat director tècnic de la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí i de la RNC de Cerdanya-Alt Urgell. S’ha especialitzat en gestió d’espais naturals protegits i seguiment de fauna de mitjana i alta muntanya. Té diferents publicacions, entre les quals destaquen temes sobre el parc natural del Cadí-Moixeró, la recolonització del llop a Catalunya, els ungulats salvatges, les espècies protegides, la gestió d’espais naturals i la relació home-natura per al desenvolupament socioeconòmic dels territoris.

– Manel Gazo. Doctor en Biologia Animal, especialista en mamífers marins. Professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i director de SUBMON® – Serveis Ambientals Marins. La seva trajectòria professional gira al voltant de l’ecologia dels grans vertebrats marins i els programes de conservació relacionats. La seva tasca científica, l’acrediten més de 30 publicacions i 50 presentacions a congressos internacionals. És el responsable del Pla d’Acció d’UNEP-RAC/SPA per al vell marí (Monachus monachus) del països mediterranis amb baixa densitat poblacional de l’espècie, i coordinador regional d’ACCOBAMS per al dofí mular (Tursiops truncatus) a la Mediterrània nord-occidental. És membre del Comitè Acadèmic de Science-based Management per al Mediterrani de la Universitat de Haifa, Israel. Ha participat i coordinat més de 40 projectes i campanyes d’estudi i conservació de vertebrats marins al Mediterrani, Atlàntic, Pacífic i Índic.

– Ferran Gonzàlez. Biòleg especialitzat en zoologia (UAB i UB). Més de 35 anys fent estudis i seguiment de fauna. Treballa en censos i seguiment de mamífers, especialment d'ungulats (isard i cérvol), carnívors (llúdriga, guineu, toixó, llop, gat fer), ocells com el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, els rapinyaires i els ocells esteparis. Seguiments de fauna de llarg termini per a projectes de parcs eòlics i diversos projectes de mesures compensatòries per a l'avifauna estepària. Fa treball de camp en avaluació ambiental, tant per a plans com per a projectes. Gestió d'espais naturals, plans especials i d'ús i gestió de diversos espais naturals, avantprojecte d'un parc natural. Educació ambiental i guia de natura. Treballa actualment com a biòleg autònom fent treballs de seguiment de fauna, flora i d'avaluació ambiental.

– Jacob González-Solís. Doctorat en Biologia Animal per la Universitat de Barcelona el 1996. Ha desenvolupat 5 línies de recerca principals, sempre en col·laboració amb diversos equips d’investigació: Ecologia tròfica i migratòria de les aus marines, respostes espacials i temporals de les aus a l'ecosistema marí, interaccions i coevolució entre aus, ectoparàsits i micropatógenos, química ambiental en l'ecosistema marí i la genètica molecular i filogeografia d'aus marines.

– Ricard Gutiérrez. Biòleg especialitzat en zoologia (Universitat de Barcelona, 1986) i Postgrau en Economia i Gestió del Medi Ambient (Universitat de Barcelona, 1991). Treballa en la conservació de la biodiversitat a la Generalitat de Catalunya, va ser director de les Reserves Naturals Delta del Llobregat entre 1990 i 2005 i ha dirigit la xarxa d’espais naturals protegits, a banda de treballar en biodiversitat litoral i marina. Aficionat a l’estatus i la identificació d’ocells rars, va ser el primer coordinador del CAC (Comitè Avifaunístic Català) i ha estat membre del comitè de rareses de SEO/BirdLife durant 14 anys, dels quals nou com a secretari adjunt i dos com a secretari general. Coautor de la llista dels ocells d’Espanya, va representar l’Estat davant l’AERC (Association of European Records and Rarities Committees) i és autor de 12 articles científics inclosos al registre de la SCI, 38 en altres revistes estrangeres, 45 capítols de llibres i 101 publicacions científiques. Membre del comitè editorial de la revista Dutch Birding des del 1999, ha col·laborat per a revistes europees de birdwatching com Dutch Birding, Birding World, Birdwatch, Alula o British Birds. Els seus principals interessos en el camp de l’ornitologia són l’estatus dels ocells al seu àmbit biogeogràfic i l’esclariment dels seus patrons d’aparició; la conservació dels ocells litorals i marins i la difusió de l’ornitologia. Des del 2000 administra la pàgina web Rare Birds in Spain www.rarebirdspain.net , amb milers de cites i fotografies.

– Joan Madurell. És doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment treballa com a investigador postdoctoral a l’Institut Català de Paleontologia, institut universitari de recerca adscrit a la UAB. La seva recerca se centra en la paleobiologia, taxonomia i fenòmens de dispersió de les espècies de carnívors del Pleistocè de l’entorn mediterrani. En concret, les seves dues línies d’investigació principals són la paleobiologia dels grans carnívors europeus i les putatives relacions de competència amb les diferents espècies d’homínids europeus. Juntament amb l’equip que lidera,  treballa des de fa quatre anys en la paleoneurologia dels grans carnívors pleistocens —com les hienes i els tigres dents de sabre— per tal de fer inferències de comportament a partir de la morfologia cerebral obtinguda a través de tomografies computeritzades.

– Xavier Manteca. Catedràtic del Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat i doctor en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Comportament Animal Aplicat i Benestar Animal per la Universitat d’Edimburg. Ensenya Comportament animal i Benestar animal a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, i fa recerca en aquest mateix camp.

– Blanca Martí. Il·lustradora científica i naturalista. Historiadora de l’art per la Universitat de Barcelona, s’especialitza en il·lustració científica i naturalista i il·lustració infantil a l’escola Francesca Bonnemaison i en cursos formatius a la Universitat de València i a la Universitat de Barcelona. Treballa per a diferents editorials, revistes i entitats d’àmbit estatal i mundial. Ha exercit com a docent d’il·lustració científica i naturalista en diversos cursos per a associacions naturalistes, ajuntaments, museus d’història natural i escoles d’art; i en l’àmbit universitari, al Màster d’Etologia de la Universitat de Granada i, actualment, al Màster de Primatologia de la Universitat de Girona i la Fundació Mona.

– Santiago Palazón. Doctorat en Biologia Animal per la Universitat de Barcelona en 1998. Des de l’any 1991 ha treballat sobre la biologia i ecologia de diferents espècies de mamífers carnívors, com el visó americà, la llúdriga, el visó europeu, la fagina, la geneta, la mostela, el llop i l’ós bru. Treballa com a biòleg al Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Territori i Sostenibilitat, dedicat a la conservació, gestió i protecció del mamífers protegits, i també és col·laborador al Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona. Des de l’any 1996 treballa en la recuperació de la població pirinenca d’ós bru, i actualment és el director tècnic del projecte “PirosLife”. És membre de la Societat Espanyola per a la Conservació i Estudi dels Mamífers (coordinador del Grup LLúdriga), de la “International Bear Association”, del “Small Carnivore Conservation Group” i del “Otter Grup”, tots tres de la IUCN.

– Mariluz Parga. Des de la seva llicenciatura en  Veterinària l'any 1996, s'ha dedicat a la clínica d'animals no domèstics. Sis anys a Gran Bretanya li van permetre treballar en diferents centres de recuperació d'animals salvatges i parcs zoològics, aconseguir un màster en Clínica i Conservació d'Animals Salvatges (Universitat de Londres-Zoològic de Londres), i completar una residència de tres anys d'especialització en clínica d'animals no domèstics (Universitat d'Edimburg). De 2003 a 2008 va ser la directora i cap de veterinària del Centre de Recuperació d'Animals Marins de Catalunya; després va passar a formar part de l'equip de SUBMON, on n’és directora de projectes de recerca i conservació. La seva especialitat és la clínica i el maneig de tortugues marines, sobretot en casos de pesca accidental. És l'assessora veterinària del programa de reducció de la captura accidental de tortugues per palangre del Pacífic Oriental, i col·labora amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, WWF i la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) en el treball amb pescadors a Europa i Amèrica. També és coordinadora del grup internacional de centres de recuperació de tortugues marines, i consultora en casos clínics complicats.

– Xavier Perea. Llicenciat en Ciències Biològiques (Universitat de Barcelona). Suficiència investigadora en el camp del tractament d'aigües residuals (Universitat de Barcelona). Actualment exerceix com a professor de Biologia i Geologia a l'ensenyament secundari (Generalitat de Catalunya) i com a professor col·laborador del Departament de Natura de la Fundació Pere Tarrés.

– Deli Saavedra. És doctor en Biologia i consultor ambiental. Regional Manager a la fundació holandesa Rewilding. Europe. Anteriorment va dirigir l’empresa Solucions i gestió de fauna i natura, S. L. Ha treballat al Observatorio de la Diversidad Biológica y los Procesos Ecológicos en el Medio Rural, del Govern espanyol, a la Fundació Territori i Paisatge i al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Ha coordinat projectes de reintroducció d’espècies amenaçades (llúdriga i voltor negre) i de planificació i gestió d’espais naturals. És membre del grup Reintroductions Specialist Group de la UICN. Ha col·laborat en projectes d’investigació i conservació a Costa Rica, Veneçuela, Polònia, Austràlia, Marroc Etiòpia. Ha estat president de la IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) i de l’APNAE (Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà). Actualment és president de la Fundació de cooperació internacional Sol Solidari.

– Jordi Sargatal. Zoòleg. Des de l’any 1972 es dedica a l'estudi de la natura, especialitzat en les aus, les zones humides i la gestió del territori en general. El 1982 va iniciar i dirigir el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i Baix Ter, fins al 1984. Va ser director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà durant 14 anys, des de l’abril del 1984 fins al febrer del 1998. A partir de l’any 1998, i fins al febrer del 2009, va ser director de la fundació Territori i Paisatge, entitat des de la qual es va promoure la conservació de la natura, sobretot amb l’adquisició de zones d’interès. La Fundació va desaparèixer el juny del 2008 en fusionar-se amb la Fundació Caixa Catalunya. Actualment és director general del Grup Mascort, dedicat al turisme sostenible i a la gestió del patrimoni natural i cultural. Ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els quals destaca Handbook of the Birds of the World, com a coeditor, obra de 17 volums que tracta les 10.000 espècies d’ocells del món. Ha estat autor o coautor dels llibres següents: Els ocells de l'Empordà (1978), Els Aiguamolls de l'Empordà: Aspectes ecològics, històrics i socials  (1989), On observar ocells a Catalunya (1989), Els ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (1989), Where to watch birds in Catalonia (1990), Espacios  naturales protegidos de España (1992), Terra de Gantes (1996), Els Aiguamolls de l’Empordà (2003). També ha estat president de la ICHN (Institució Catalana d’Història Natural) i de la IAEDEN (Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura). Actualment presideix l’APNAE (Associació d’Amics del Parc Natural del Aiguamolls de l’Empordà) i és membre de la junta de SEO/Birdlife. Membre del Club de Roma i del Consell del Premi Margalef. A principi de maig del 2015 el conseller de Territori i Sostenibilitat el va nomenar membre del Consell d’Experts que ha de dissenyar la nova Agència del Medi Ambient i del Territori.

*La direcció es reservarà el dret a fer canvis en l'equip docent en cas que algun dels professors no pugui impartir la seva matèria, garantint el mateix nivell de qualitat i categoria professional.


Direcció

– Ignasi Gómez Castellví. Fundador l’any 1999 de l’empresa SIGNATUS (www.signatus.cat) i posteriorment del centre d’estudi i divulgació del llop SIGNATUS, on treballa professionalment en la seva gestió. Actualment dirigeix l’escola de natura del Parc Natural del Montseny, Can Lleonart, centre de la Diputació de Barcelona. També imparteix classes com a professor del Departament de Natura a l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés (Barcelona). És autor de la guia de camp El rastro del lobo, de l’editorial Equipo Sirius (2008).



Coordinació

– Sònia Cervià Peracaula. Llicenciada en Biologia per la UdG. Especialitzada en tema marins. Fundadora i gestora de l’entitat El Raspinell Gestió i Educació Ambiental www.elraspinell.com , dins el qual es poden destacar conferències de fauna marina, cursos i jornades d’ecologia terrestre/marina, de grans carnívors i de gestió de fauna de fauna entre altres, materials divulgatius com guies de flora i fauna i contes per nens i adolescents, sortides naturalístiques, d’immersions i d’albiraments de cetacis i cursos d’educació ambiental. Professora de guies de Cap de Creus en les classes d’Ecologia i fauna, marina i terrestre.



Organitza:

 

Imprimir
COMPARTEIX AQUEST CURS:    Share to Facebook   Share to Twitter  
Cercador

de cursos

Àmbits de coneixement
Tipus de curs
Modalitats
Paraules clau
       

 


Política de cookiesAvís legal | Tel. 972 210 299 | E-mail: info.fundacioif@udg.edu

 

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.