×

Màster de Formació Permanent en
Escriptura Literària i Creativa

1a Edició

Direcció

  • Lolita Bosch

    (Barcelona, 1970)
    Però també ha viscut a Albons (Girona), Estats Units, Índia, Nicaragua, Oaxaca o el Districte Federal, Mèxic: país que des de fa molts anys considera casa seva. És novel·lista, i també escriu literatura infantil, juvenil i assaig; edita antologies, investiga i fa periodisme. La seva obra ha estat guardonada amb premis prestigiosos, ha estat duta al cinema i al teatre, i també ha estat traduïda a diversos idiomes. Porta més de 90 llibres publicats. Col·labora a mitjans informatius de renom i crítics a diversos països. Tant de televisió, com de ràdio i premsa escrita. Dona una part de la seva feina i el seu temps a la creació, la investigació i el manteniment de projectes d'activisme pensats literàriament. És escriptora, activista, educadora i filòsofa. Doctorada en Filosofia l'any 2023 i creadora del Mètode Mandarina.

Coordinació

  • Bego Arretxe

    (Barcelona,1968)

    Llicenciada en filosofia i postgrau en gestió cultural, drets humans, construcció de pau i cooperació internacional. Va viure vuit anys a Mèxic, treballant a la Universidad Veracruzana i al Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas. És consultora i formadora per a organitzacions europees i d'Amèrica Llatina. Ha estat professora del Màster de Gestió d'empreses Culturals de la UB del 2002 al 2016 i formadora per la gestió de projectes, programes i iniciatives socials i culturals per a més de 75 organitzacions europees i llatinoamericanes. És coautora de La cárcel y su afrontamiento personal y colectivo (Colectivo Ik' y Medicos del Mundo, chiapas, Mèxic. 2003) i Bordando pensamientos (Universidad Veracruzana, Xalapa, Mèxic. 2013). Ha cursat el Diplomat d'escriptura creativa a la Escuela de Escritura de Chiapas de la SOGEM i el recorregut d’escriptura al Campus Lolita, on ha acabat la seva primera novel·la que sortirà publicada l’octubre de 2024. S’ha capacitat en el mètode Mandarina de pensament i creació literària amb la Lolita Bosch i des de fa quatre anys és mestra del Campus Lolita, on acompanya en els processos de creació literària a desenes d’alumnes.

Professorat

  • Pepa Aguar

    (Benetússer, València, 1964)

    Formada en ciències de la informació i ciències polítiques a Barcelona i doctorada en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora d’Habilitats de Comunicació i coordinadora del Màster Oficial en Direcció i Organització de Turisme d’Esdeveniments, també a la UAB. Ha combinat la seva passió per la literatura amb col·laboracions de consultoria periodística i de comunicació per a entitats públiques i privades com la Cambra de Comerç de Barcelona o la Secretaria d’Immigració de Catalunya. El 2020 publica la seva primera novel·la El que em queda de tu (Edicions 62), guardonada amb el Premi Joanot Martorell de Narrativa dels Premis Ciutat de Gandia 2020. L’obra parla de mares i filles i d’una malaltia cruel que condemna a l’oblit.

  • Marta Aponte

    (Cayey, Puerto Rico, 1945)

    Ha publicat les novel·les Angélica furiosa (Sopa de Letras, 1994), El cuarto rey mago (Sopa de Letras, 1996), Vampiresas (Alfaguara, 2004), Sexto sueño (VEINTISIETE LETRAS, 2007) (Premio Nacional de Novela del Pen Club de Puerto Rico), El fantasma de las cosas (Terranova Editores, 2009), Sobre mi cadáver (La Secta de los Perros-Bibliográfica, 2012) i Mr. Green (Mondadori, 2013); també els llibres de relats La casa de la loca (Alfaguara, 2001) i Fúgate (Sopa de Letras, 2005), i els assaigs Somos islas (Editora Educación Emergente, 2015) i PR3 Aguirre (Sopa de Letras, 2018), entre molts d’altres. Ha estat editora de nombrosos llibres i revistes, com l’antologia Narraciones puertorriqueñas, publicada per la Fundación Biblioteca Ayacucho. El 2014, el Programa de Estudios de Mujer y Género de la Universitat de Puerto Rico li va atorgar la càtedra Nilita Vientós Gastón. Cristina Rivera Garza la va incloure en una selecció de dotze autores imprescindibles d’Amèrica Llatina, publicada a la revista Publisher’s Weekly el 2018.

  • Bego Arretxe

    (Barcelona,1968)

    Llicenciada en filosofia i postgrau en gestió cultural, drets humans, construcció de pau i cooperació internacional. Va viure vuit anys a Mèxic, treballant a la Universidad Veracruzana i al Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas. És consultora i formadora per a organitzacions europees i d'Amèrica Llatina. Ha estat professora del Màster de Gestió d'empreses Culturals de la UB del 2002 al 2016 i formadora per la gestió de projectes, programes i iniciatives socials i culturals per a més de 75 organitzacions europees i llatinoamericanes. És coautora de La cárcel y su afrontamiento personal y colectivo (Colectivo Ik' y Medicos del Mundo, chiapas, Mèxic. 2003) i Bordando pensamientos (Universidad Veracruzana, Xalapa, Mèxic. 2013). Ha cursat el Diplomat d'escriptura creativa a la Escuela de Escritura de Chiapas de la SOGEM i el recorregut d’escriptura al Campus Lolita, on ha acabat la seva primera novel·la que sortirà publicada l’octubre de 2024. S’ha capacitat en el mètode Mandarina de pensament i creació literària amb la Lolita Bosch i des de fa quatre anys és mestra del Campus Lolita, on acompanya en els processos de creació literària a desenes d’alumnes.

  • Gemma Asins

    (Almussafes, València, 1973)

    Llicenciada en Física per la Universitat de València, formada en gestió mediambiental i en didàctica de les ciències. És professora de Física i Química d’ESO i batxillerat en un institut públic del Vallès. Ha participat en el llibre col·lectiu de relats T’estimo com la sal (Viena Edicions,2024). El 2024 publica la seva primera novel·la L’Endemà de totes les nits, a l’editorial La Magrana del grup Penguin Random House. S’ha capacitat com a formadora del mètode Mandarina amb la Lolita Bosch i és mestra d’escriptura i acompanyant del curs El relat sanador contra l’abús, al Campus Lolita.

  • Iolanda Batallé

    (Barcelona, 1971)?

    Llicenciada en Filologia Anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton (1994). És escriptora i editora, va treballar a La Fura dels Baus i al Diari de Girona, entre altres. Des del 1990 participa en diversos mitjans de comunicació (L’Observador, El Periódico de Catalunya, Diari de Girona, RAC1, Com Ràdio, etc.). És col·laboradora habitual del Més 324 a TV3. Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori (2001-2009) i directora de l’editorial La Galera (2009-2018). Va fundar, també Rata_ i Bridge. També fou directora de l’Institut Ramon Llull i ara comanda l’espai cultural i llibreria Ona - Pau Claris.

    És autora de La memòria de les formigues (Ara Mini, 2009), El límit exacte dels nostres cossos (Àmsterdam, 2011) i Faré tot el que tu vulguis (Labutxaca, 2014), guanyadora del Premi Prudenci Bertrana el 2013 i recentment traduïda a l’anglès. A Atreveix-te a fer les coses a la teva manera (Destino CAT, 2014) va descriure una nova manera de liderar projectes i equips. Massa deutes amb les flors (Columna CAT, 2023) és la seva darrera novel·la.

  • Constantino Bértolo

    (Navia de Suarna, 1946)

    Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid. Durant anys va exercir com a crític literari en diversos mitjans com El País, El Urogallo o El Independiente. Entre 1978 i 1985, va coordinar l’edició de la col·lecció Tus Libros, de l’editorial Anaya, i va ser director de l’editorial Debate entre 1990 i 2003, any en què va ser nomenat director de l’editorial Caballo de Troya (Random House Mondadori). El 2008 va ser guardonat amb el Premi Periodístic sobre Lectura de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. Entre les seves obres més reconegudes hi ha La cena de los notables (Periférica, 2008) i ¿Quiénes somos? 55 libros de la literatura española del siglo XX (Periférica, 2021).

    És també autor d’estudis sobre l’edició i la lectura: La narrativa española entre 1975-1985 (Revista de Occidente); Leer ¿para qué? (revista Educación y Bibliotecas, Madrid, 1995); La edición sin editores o el capitalismo sin capitalistas (revista Archipiélago, Madrid, 2003).

    Ha editat molts dels grans autors que publicats en espanyol, aquí i a l’Amèrica Llatina.

  • Lolita Bosch

    (Barcelona, 1970)
    Però també ha viscut a Albons (Girona), Estats Units, Índia, Nicaragua, Oaxaca o el Districte Federal, Mèxic: país que des de fa molts anys considera casa seva. És novel·lista, i també escriu literatura infantil, juvenil i assaig; edita antologies, investiga i fa periodisme. La seva obra ha estat guardonada amb premis prestigiosos, ha estat duta al cinema i al teatre, i també ha estat traduïda a diversos idiomes. Porta més de 90 llibres publicats. Col·labora a mitjans informatius de renom i crítics a diversos països. Tant de televisió, com de ràdio i premsa escrita. Dona una part de la seva feina i el seu temps a la creació, la investigació i el manteniment de projectes d'activisme pensats literàriament. És escriptora, activista, educadora i filòsofa. Doctorada en Filosofia l'any 2023 i creadora del Mètode Mandarina.

  • Natalia Carrero

    (Barcelona,1970)

    Escriptora i il·lustradora, va viure a Barcelona fins després de la ressaca olímpica, quan es va traslladar a Madrid. Va obtenir una beca per estudiar a la «Universidad de la Vida, sección Letras». Soy una caja (Caballo de Troya, 2008) va ser la seva novel·la de tesi doctoral alternativa que es va traduir a l’anglès, punt de partida que la legitimava per continuar escrivint. A partir d’aquí, va presentar treballs de paraules i traços inevitables com Una habitación impropia (Caballo de Troya, 2011), Yo misma, supongo (Rata, 2016), el còmic Letra rebelde (Belleza Infinita, 2016), el conte il·lustrat Las nubesfuria (al costat de Belén Gopegui, Somos Libros, 2021).

    I ara moment per a la publicitat: properament sortirà publicada Novel·la evaporada, el seu projecte sobre dones que beuen d’amagat.

  • Álvaro Colomer

    (Barcelona, 1973)

    Escriptor i periodista, ha publicat una trilogia formada per La calle de los suicidios (Círculo de Lectores, 2000), Mimodrama de una ciudad muerta (Siruela, 2004) i Los bosques de Upsala (Alfaguara, 2009). Aunque caminen por el valle de la muerte (Random House, 2019) reconstrueix una de les batalles de l’exèrcit durant la invasió de l’Iraq. Amb la publicació de Se alquila una mujer (MR, 2002), un extens reportatge sobre la prostitució a Espanya, passa a formar part de la Comissió Especial sobre la Prostitució del Senat. Guardianes de la memoria (MR, 2008/Fórcola, 2021) recorre cinc punts marcats per fets històrics i va ser reconegut amb l’International Award for Excellence in Journalism, 2007. El chico que vivía encerrado en una habitación (Edebé, 2012) és la seva primera novel·la juvenil, coescrita amb Antonio Lozano, de la trilogia Terror en la red, i la completen La mujer con el corazón lleno de tormentas i Los hombres que querían apagar la luz del mundo (Edebé, 2013). Al 2019 guanya el Premi Jaén de Novel·la Juvenil amb Ahora llega el silencio (Montena). Ha participat en nombroses antologies. Com a periodista, és coordinador editorial de la revista Zenda i col·laborador habitual de La Vanguardia i la Cadena Ser.

  • Jordi Cornudella

    (Barcelona, 1962)

    Llicenciat en Filologia clàssica, es dedica a l’edició des de fa més de trenta-cinc anys. La seva obra poètica consta de dos reculls: Felí encès (1985) i El germà de Catul i més coses (1997), amb el qual va guanyar el premi de la Crítica de Poesia Catalana. Com a estudiós i crític, destaca Nabí, de Josep Carner (1986), Àlbum Ferrater (1992), en col·laboració amb Núria Perpinyà, i la seva edició de l’Obra Completa de J. V. Foix. S’ha dedicat en profunditat a l’obra de Gabriel Ferrater i va publicar amb Joan Ferraté: Gabriel Ferrater: vers i prosa (1988) i Maleïdes les guerres (2003, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica 2004). L’any 2010 va ser guardonat amb el primer Premi Internacional d’Assaig Palau i Fabre per Les bones companyies. Ha traduït, entre d’altres, obres d’Epicur, Catul, Sèneca, Cató el Vell, Voltaire, G. d’Annunzio, E. Montale i R. Pazzi. Com a editor, ha col·laborat estretament amb autors com Quim Monzó, Sergi Pàmies, Enric Casasses, Perejaume, Toni Sala, Vicenç Pagès, Jordi Puntí, Maria Barbal o Jaume Cabré. Com a responsable de l’àrea de clàssics i obres completes del Grup 62, intervé de prop en l’edició d’autors com Joan Fuster, Joan Vinyoli, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Joan Maragall, Josep Carner, Josep Pla o Joaquim Ruyra. Ha editat la poesia completa de J. V. Foix i de Maria-Mercè Marçal. També s’ha encarregat de l’edició crítica de Les dones i els dies (Edicions 62, 2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (Empúries, 2019).

  • Enrique Díaz Álvarez

    (Ciutat de Mèxic, 1976)

    Escriptor i professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Imparteix els cursos de Pensamiento político contemporáneo i Lenguaje, cultura y poder. És doctor en Filosofía por la Universidad de Barcelona i va ser titular de la Càtedra Nelson Mandela de Drets Humans a les Arts, de l’UNAM.

    Su ensayo El traslado. Narrativas contra la idiotez y la barbarie va ser publicat a l’editorial Debate en 2015 i reeditat a Debolsillo en 2023. El seu segon llibre La palabra que aparece. El testimonio como acto de supervivencia va aconseguir el Premio Anagrama de Ensayo 2021. Ha col·laborat en medis com El País, Horitzontal o Quimera, Revista de la Universidad de México, La Tempestad, Núvol i Confabulario de El Universal. És codirector del documental México-Barcelona. Tránsito literario (2005) i director de Café con Shandy (2007). Aquest últim produït per TV UNAM i publicat junt amb el llibre Vila-Matas Portátil  (Candaya, 2007).

  • Eduard Màrquez

    (Barcelona, 1960)

    Comença la seva trajectòria literària amb dos poemaris: La travesía innecesaria (1991) i Antes de la nieve (1994). El 1995 publica el seu primer recull de narracions curtes Zugzwang, seguit de L’eloqüència del franctirador (QUADERNS CREMA, 1995 i 1998). La seva primera novel·la, Cinc nits de febrer (Labutxaca, 2000), reafirma el seu estil literari, caracteritzat per una austeritat i una concisió lingüística i emotiva exquisides. Ha publicat diverses narracions per a nens i nenes i al 2003 apareix una altra novel·la per a adults, El silenci dels arbres (Labutxaca, 2003), finalista del Premi Llibreter 2004. Després de més tres anys de dedicació, publica la novel·la La decisió de Brandes (Empúries, 2006), que obté el Premi Octavi Pellissa, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i el Premi QWERTY de BTV. El 2011 apareix la seva quarta novel·la, L’últim dia abans de demà, finalista del Premi Joan Crexells de l’Ateneu Barcelonès. El 2014 publica Vint-i-nou contes menys (Editorial Empúries, 2014), una antologia revisada per l’autor dels dos primers reculls de relats.

    El 2022, veu la llum la novel·la 1969 (L’ALTRA EDITORIAL). La seva obra s’ha traduït a l’alemany, el castellà, l’italià, el portuguès, el romanès i el turc.

  • Núria Martínez Vernis

    (Barcelona, 1976)

    Poeta i rapsoda. El seu primer llibre de poemes, L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (

    La Magrana, 2000), va rebre el Premi Amadeu Oller 2000 i el Premi Literari Memorial Anna Dodas i Noguer. Amb el segon llibre, Quantes mentides fan una sola veritat (Proa, 2004), va guanyar el Premi Josep M. López-Picó. Forma part del grup Cataclístics, que experimenten, investiguen, aprenen i barregen les disciplines artístiques. El seu tercer llibre és Deix on dir (Empúries, 2012), que també prengué forma de disc. En paraules de Màrius Sampere, la seva poesia «ingeniosament profunda, es nega —com si res— a ser inclosa dins dels paràmetres convencionals. I així repta i rebutja, desafiant, previsibles núvols de tempesta, el parallamps de les regles establertes, la lògica pura, cartesiana, i, finalment, la tradició, sempre tèbia, el beneplàcit dels llums acadèmics».

  • Elvira Navarro

    (Huelva, 1978)

    Ha publicat els llibres La ciudad en invierno (Caballo de Troya, 2007), La ciudad feliz (Random House, 2009) i Los últimos días de Adelaida García Morales (Random House, 2016). Amb La trabajadora (Random House, 2014), novel·la pionera a narrar la descomposició del subjecte actual a conseqüència dels canvis socials i econòmics ocasionats per la crisi, es va convertir en una de les veus de referència de la literatura contemporània en espanyol. Guardonada amb el Premio Jaén de Novela i el Premio Andalucía de la Crítica, el 2010 va formar part de la llista dels vint-i-dos millors narradors en llengua espanyola menors de trenta-cinc anys de la revista Granta. El seu llibre anterior, La isla de los conejos (Random House, 2019), va ser nominat al National Book Award de literatura estrangera el 2021. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, francès, suec, italià, japonès, serbi, coreà i turc.

  • Isabel Obiols

    (Barcelona, 1974)

    Va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i va començar a treballar, primer com a becària, al diari El País, on més tard s’incorpora com a periodista. Durant aquesta època, també col·labora al programa Saló de Lectura, de BTV. Els dos últims anys al diari s’encarrega d’editar el suplement cultural; li agrada treballar sobre els textos de l’altra gent, pensar, coordinar, ordenar... I decideix començar a fer coses relacionades amb el món editorial, com ara traduccions o informes de lectura. La seva primera feina com a editora és a La Magrana, durant cinc anys. Avui és editora en català a Anagrama.

  • Josep Pedrals

    (Barcelona, 1979)

    Poeta i recitador des de diversos fronts: escriu llibres d’investigació en el gènere (assajos novel·lats sobre poètica i vida), recita poesia de forma professional per tot el món, explica la poesia en cursos i conferències, difon i divulga la poesia en diversos mitjans de comunicació com El País i la Cadena Ser. Va conduir durant tretze anys el cicle poètic del bar Horiginal i el festival Barcelona Poesia entre 2020 i 2023. Posa versos a la música de diversos compositors i inclou versos a les dramatúrgies d’altres. Les seves aportacions al camp llibresc són Escola italiana (Edicions 62, 2003), El furgatori, El romanço d’Anna Tirant (LABREU EDICIONS, 2006 i 2012) i Exploradors, al poema! (ESTRELLA POLAR, 2014). En el camp teatral, destaquen les obres Wamba va! (2005), En comptes de la lletera (2011), El furgatori (2012), Safari Pitarra (2013), Fang i setge (2016) i Els límits del Quim Porta (2018), premi Homo Fabra a la millor aportació a la llengua catalana i premi Llegir en Cas d’Incendi al millor poemari de l’any. En el camp musical es troben als discs El motí (2007), En/doll (2007), Esquitxos ultralleugers (2009) i En helicòpter (2013).

  • Sebastià Perelló

    (Costitx, Mallorca, 1963)

    Poeta, narrador i professor de llengua i literatura catalana, Perelló va estudiar Filosofia i Lletres. Ha publicat els llibres de narracions Exercicis de desaparició (Edicions de 1984, 2000), Premi Bearn de Narrativa 1999, Mans plegades (Empúries, 2004), així com les novel·les Pèls i senyals (Empúries, 2008), Veus al ras (Club Editor, 2016); Premi de la Crítica 2017) i La mar rodona (Club Editor, 2020); finalista del Premi Òmnium. El 2007 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, La set (El Gall Editor), al qual van seguir Percaceries (2010), Talls d’ombra (2012) i Amb la maror (2017), tots tres publicats a Lleonard Muntaner. Va ser també l’artífex de l’exposició «Empelts», que conjuga fotografies del mateix Perelló i textos de diversos autors, i que es va inaugurar el maig de 2011 a Palma. També és autor d’alguns treballs de crítica literària publicats en diversos volums col·lectius i revistes.

  • Núria Puyuelo

    Va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona. És actualment editora de ficció i no-ficció a Rosa dels Vents, La Magrana i La Campana a Penguin Random House Grupo Editorial. És correctora de català i traductora del castellà al català i de l’italià al català. Col·labora amb una columna de llengua al suplement "Cultura" del diari El Punt Avui. També és cofundadora i directora editorial de Nanit, una petita editorial per apropar les cançons i els artistes als més petits i transmetre els valors intrínsecs de la música i la lectura a les noves generacions.

  • Rosa Rey

    (Barcelona, 1974)

    Va estudiar Filologia Hispànica i Postgrau d'Edició a la Universitat de Barcelona. Editora durant tres anys de l'editorial de medicina Masson-Doyma, el 2007 s'incorpora a Angle Editorial. És directora editorial des del 2011. Angle Editorial és un segell independent que publica exclusivament en català ficció i no-ficció d'autors nacionals i internacionals. Alguns dels autors internacionals publicats són Annie Ernaux (Premi Formentor 2019), Julian Barnes, Maylis de Kerangal, Marc Missiroli, Romain Gary, Ayòbami Adébàyò, Jenny Erpenbeck, Jon McGregor, Philippe Lançon, Rebecca Solnit o Robert MacFarlane.

  • Joan Riambau

    Va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona i ha treballat com a editor a Ediciones Versal (Grupo Anaya), COOB 92 (Comité organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992), a la Comisió Europea (Direcció general d’Educació i Cultura) i a Círculo de Lectores. Va ser col·laborador al programa de llibres de BTV i TV3, L’hora del lector. I avui és editor en cap de la branca catalana de Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U.; des d’on dirigeix tres editorials: La Campana, Rosa dels Vents i La Magrana.

  • Regina Rodríguez Sirvent

    (Puigcerdà el 1983)

    Regina Rodríguez Sirvent es va graduar en Psicologia, però després de treballar-hi durant un any va veure que no. Va marxar a viure fora per buscar-se. A la tornada va estudiar guió de cinema a l'Escac i va fer cursos de novel·la a l'Ateneu Barcelonès. Ha publicat articles, ha escrit guions de programes i ha presentat reportatges de vídeo. A diferència de la majoria dels escriptors que comencen, no havia guanyat cap premi de jocs florals ni cap concurs literari quan va publicar Les calces al sol (La Campana, 2022), la seva primera novel·la. Un any més tard, però, i després de l'èxit, amb més de 30.000 lectors, va guanyar el premi de votació popular L'Illa dels Llibres.

  • Martí Sales

    (Barcelona, 1979)

    Va debutar l’any 2005 amb el poemari Huckleberry Finn (Moll, 2005) amb el qual va guanyar el premi Vila de Lloseta de poesia. Ha publicat prosa poètica —Dies feliços a la presó (Empúries, 2007)—, narrativa —Principi d’incertesa (Males Herbes, 2015)—, el poema narratiu La cremallera (Males Herbes, 2017) i fins i tot un diccionari, Aliment (Club Editor, 2021). També ha fet una incursió en l’assaig amb Ara és el moment (Amsterdam, 2016), una crònica de l’escena musical catalana i és el traductor habitual al català d’autors com Kurt Vonnegut, John Fante, Shirley Jackson, Vivian Gornick o Patti Smith. En l’àmbit musical, destaca per haver format part del grup de punk Els Surfing Sirles, del qual n’era el cantant i guitarrista. També ha col·laborat en publicacions culturals com ara Time Out Barcelona, i ha estat codirector del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (2010-2013) i del Poesia i + de la Fundació Palau i Fabre. És membre del Consell de la Cultura de Barcelona. El 2022 va guanyar el premi Sonor al millor pòdcast conversacional per Fans de l’Alcover-Moll.

  • Francesc Serés

    (Zaidín, 1972)

    Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 1996 i en Antropologia el 1998, compagina l'escriptura amb la docència i la investigació. La seva primera novel·la, Els ventres de la terra (Columna CAT, 2000), queda finalista del Premi Pere Calders l'any 2000. Seguit publica L'arbre sense tronc (Columna CAT, 2001), amb el qual obté el Premi Ciutat de Badalona, i Una llengua de plom (Quaderns Crema, 2002), obres que s'apleguen l'any 2003 en la trilogia De fems i de marbres. Amb el recull de narracions La força de la gravetat (Quaderns Crema, 2006), guanya els premis Crítica Serra d'Or de narrativa i Nacional de literatura del 2007. La matèria primera (Editorial Empúries, 2007) és guanyador del premi Octavi Pellissa. Contes russos (Quaderns Crema, 2009) ha guanyat els premis de la Crítica Catalana i Ciutat de Barcelona, el 2010. El 2015 és guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de narració per La pell de la frontera (Quaderns Crema, 2014), on analitza la complexa realitat de Ponent a través de la immigració. El 2022 surt La mentida més bonica (Edicions Proa).

  • Guillem Terribas

    (Salt, 1951)

    Autodidacta, cinèfil, pintor-dibuixant, llibreter, comediant, comunicador, conversador i observador. Ha col·laborat i col·labora en mitjans de comunicació de tota mena. Ha rebut premis i reconeixements. L’any 1978, amb una colla de gent de Girona, va fundar la Llibreria 22, i durant trenta-sis anys n’ha estat l’ànima i el gerent. Ara ha fet un pas al costat. El 2007 va publicar un llibre que parlava d’ell i de llibres amb el títol Demà serà un altre dia (ARA LLIBRES, 2007). L’any 1990, amb una altra colla d’amics, va muntar el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i, sense fer eleccions, encara n’és el president, per allò que «teòricament» és el més gran i assenyat. Aquest col·lectiu és responsable del Cinema Truffaut de Girona des de l’any 2000. El cinema, des de sempre, ha donat sentit a la seva vida.

  • Teresa Vilarrubla

    Agent literària, directora i fundadora de l’agència The Foreign office, creada l’any 2009 amb seu a Barcelona, que representa un ampli ventall d’agències literàries i editorials per als mercats de llengua catalana, espanyola i portuguesa.

    Amb gairebé trenta anys d’experiència al sector, l’agència ofereix un extens coneixement de la indústria i combina una visió del negoci corporativa i global amb un enfocament pràctic.

  • Irene Yúfera

    (Barcelona, 1966)

    Llicenciada i finalitzant un Doctorat en Filologia per la Universitat de Barcelona, formada en logopèdia i en teràpia psicoanalítica per a nens i adolescents, treballa com a lingüista fent assessorament en comunicació clara i en comunicació amb perspectiva d’igualtat. En aquest àmbit ha publicat diferents treballs i ha coordinat i publicat l’assaig “Qui parla i qui calla” (Eumo, 2023). Fa classes a la Facultat d’Educació i a la Facultat de Dret de la UB. És membre del grup de recerca EDAP (Estudis del Discurs Acadèmic i Professional) de la mateixa universitat. És professora de l’escola d’igualtat de la Cambra de Comerç de Barcelona i també de l’Escola Judicial. Imparteix tallers d’escriptura autobiogràfica i d’escriptura a partir de la literatura al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. S’ha capacitat com a formadora del mètode Mandarina de pensament i creació literària amb la Lolita Bosch, després de fer el recorregut d’escriptura del Campus Lolita, on ha estat mestra. Ha participat en el llibre col·lectiu de relats “T’estimo com la sal” (Viena Edicions, 2024). L’últim trimestre de 2024, publicarà la seva primera novel·la.

*La direcció es reserva el dret de modificar l'equip docent, si fos necessari, per garantir el nivell de qualitat i categoria professional.
eventis