Diversitat Religiosa: Pensament, Realitat i Gestió

Direcció

Joan Vergés Gifra

Professor titular de Filosofia Moral al Departament de Filosofia de la Universitat de Girona. D’ençà del juliol de 2014 és Director de la Càtedra Ferrater Mora. Ha estat Professor Associat d’Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Visitant de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Ha fet estades de recerca com a Visiting Fellow a la Universitat de Harvard (USA), com a Visiting Scholar a la Universitat d’Oxford (UK) i ha estat Gastdozent a la Universitat d’Osnabrück (Alemanya). A banda de nombrosos capítols de llibres i d’articles acadèmics en revistes com The European Legacy, International Philosophical Quarterly, Archiv für Sozial und Rechtsphilosophie, Ethnic and Racial Studies o Journal of Social Philosophy, ha publicat La nació necessària (2014, XVIIè Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític), Les esquerdes del liberalisme polític (2006) i és editor i coautor de Cons i neocons: el rerefons filosòfic (2007). Així mateix és director i editor de la col·lecció "Noms de la Filosofia Catalana" i ha traduït obres de J. Rawls, R. Rorty, K.-O.Apel, R.M. Hare, J. Wolff, A. Heller.

Coordinació

Mostafà Shaimi

Graduat en filosofia per la UdG. Màster en Recerca en Humanitats per la UdG. Investigador en formació predoctoral. Ha estat membre del grup de recerca de la Càtedra Ferrater Mora sobre la diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de Girona. Ha participat en obres col·lectives i col·labora habitualment amb el diari Ara. Coordinador del curs "Visibilitzant els racismes de la UdG".

Professorat

Ramon Alcoberro

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Fou l'autor del primer assaig de filosofia de la postmodernitat publicat en català El desordre cívic (1983). Ha rebut els premis Extraordinari Fi de Carrera, Arnau de Vilanova, Serra Hunter i Serra i Moret entre d'altres. Alcoberro s'ha especialitat en temes d'ètica i ha estat un precursor de la tecnoètica i de l'ús de la xarxa en la divulgació filosòfica en català. És professor associat a la Universitat de Girona i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i ha estat directiu de l'Ateneu Barcelonès en diversos períodes. Ha editat i traduït al català textos de Diderot, D'Alembert, Voltaire, La Rochefoucauld, Mazzarino i altres pensadors de la Il·lustració, però també de Thoreau i de Walter Benjamin.
Oriol Amorós

Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la UPC. Ha cursat els estudis d'Enginyeria Agrònoma a la Universitat de Lleida. També ha realitzat cursos de postgrau d'economia agrària europea a la UdL, i de funció gerencial a les administracions públiques a ESADE. Ha treballat al Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles, en una multinacional del sector de la jardineria (1994-1997), a l'ensenyament públic secundari, com a professor de tecnologia i d'economia (1997-2000), i del 2000 al 2003 ha estat adjunt a la presidència del Parc Zoològic de Barcelona, any en què és escollit diputat al Parlament de Catalunya. Actualment dirigeix la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.
Jaume Angelats

Doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, amb la tesi Caín i Abel: Paraula i violència. Perspectiva hermenèutica, lectura exegètica i aproximació psicoanalítica de Gn 4,1-26 (2008), inspirada en l’obra de Marie Balmary. Llicenciat en Ciencies Bíbliques (Pontifici Institut Bíblic de Roma) i en psicologia (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment és rector de les parròquies de Cadaqués, La Selva de Mar i El Port de la Selva, així com delegat episcopal en la Delegació per al diàleg interreligiós del Bisbat de Girona. Docent en diversos centres vinculats a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, és patró de la Fundació Joan Maragall, de la Fundació Raimon Panikkar i membre fundador del grup interdisciplinari Vivarium Gerisena, que en sintonia amb l’esperit i el pensament panikkarians ha organitzat a la demarcació gironina diverses trobades de diàleg interreligiós i intercultural.
Marco Aparicio

Doctor en Dret Públic per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002), professor titular interí de Dret constitucional a la Universitat de Girona, on des del curs 2013-2014 ocupa el càrrec de coordinador del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració. És membre de la Càtedra Internacional UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible de la UdG, i col·labora en diverses organitzacions de defensa dels Drets Humans, com la FIDH (Federació Internacional de Drets Humans) o SOS Racisme.
Avi Astor

Doctor en Sociologia per la Universitat de Michigan (2011). Actualment és investigador Ramón i Cajal de l’ISOR i del Departament de Sociologia de la UAB. Prèviament ha estat becari post-doctoral en el Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITIM) de la Universitat Pompeu Fabra i al Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de Tel Aviv. Les seves investigacions se centren en la identitat, la cultura i la religió, amb un enfocament principal sobre les relacions inter-religioses i inter-ètniques. Ha publicat sobre aquests temes en diversos llibres editats i revistes internacionals, entre elles Theory and Society, The International Migration Review i The Journal of Ethnic and Migration Studies.
Ferran Camas

Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social i director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona. Responsable de l’àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social. Membre de la Comissió de selecció per a l’accés al cos de Professors Titulars d’Universitat de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (ANECA). Membre del Comité científic de REGES-FORUM (Forum pour la Regulation de l'Europe Sociale).
Membre de l’European Working Group on Social Regulation (EWS). Responsable del Grup de Recerca de la Universitat de Girona sobre Gestió de la immigració, lliure circulació de persones i drets dels treballadors. Àrbitre designat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, per a la resolució de les reclamacions produïdes en el marc dels processos d’elecció a representants de treballadors a empreses i Administracions Públiques a la província de Girona.
Joan Canimas

Doctor en filosofia i màster en bioètica i dret. Coordinador científic de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psico-educativa i Sòcio-sanitària. Professor associat de la Universitat de Girona i professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya, on imparteix classes d'ètica aplicada als Graus d'Educació Social, Treball Social i Pedagogia. Vocal del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), del Comitè d'Ètica de la Recerca de l'IAS i del Comitè d'Ètica i de la Recerca i la Bioseguretat de la Universitat de Girona.
Josep Lluís Carod-Rovira

Llicenciat en Filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1984) i Marcel·lí Domingo (1884-1939). De l’escola a la República (1989), ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona (1976-82), tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat (1981-88) i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu (1986-95). Ha publicat els assaigs polítics Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998), El futur a les mans (2003) i 2014 Que parli el poble català (2008). L’any 2013 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novel·la La passió italiana, guardó que obtingué ex-aequo amb Tomàs Llopis. El 2016 publicà El protestantisme als Països Catalans, obra de divulgació històrica.
Anna Clot

Doctorada en Sociologia amb menció internacional per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2016, membre del grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR) i actualment investigadora postdoctoral. Durant el seu doctorat ha estat col·laboradora docent del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora visitant del Politics, Philosophy and Religion Department at Lancaster University (Regne Unit), the Centre d’Études Ethniques des Universités Montréalaises at the Université de Montréal (Canadà) i the Institut de Sciences Sociales des Religions Contemporaines at the Université de Lausanne (Switzerland). Recentment, ha estat guardonada amb la beca Young Scholars Fellowships (2017) per a una estada de recerca postdoctoral a l'Istituto Sangalli de Florència.
Montserrat Coll

Doctora en Filosofia i Lletres (1990) per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi El llenguatge religiós en Duméry. Fou vice-directora de l’Institut Superior de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de Tarragona (1996) i professora de Filosofia de la Religió en aquest Centre, del 1996 al 2004. Ha impartit els cursos “Continguts fonamentals de cultura religiosa” (ICE, Universitat Rovira i Virgili) i “El llenguatge religiós” (Facultat de Teologia de Catalunya). Ha publicat, entre altres, Introducció a la filosofia de Paul Ricoeur, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999, i Una filosofia del llenguatge religiós. Henri Duméry, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. Directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya entre el 2004 i el 2010.
Joan Manuel del Pozo

Professor de Filosofia de la Universitat de Girona, on explica filosofia antiga i ètica aplicada a diverses formes d'acció social. És membre i ha estat director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'acció social, psicoeducativa i sociosanitària. La seva recerca es concentra en Ciceró entorn del qual ha fet diverses publicacions. Ha traduït al català, publicats per la Fundació Bernat Metge, tres tractats filosòfics de Ciceró, el De natura deorum, el De re publica i les Paradoxa Stoicorum. Ha fet també la traducció directa del llatí original de l'obra clàssica del pensament polític Utopia de Thomas More. És autor de l'assaig Educacionari, publicat per Ed. 62, una invitació a pensar i sentir l'educació a través de seixanta conceptes. Com a polític, ha estat diputat al Congrés i al Parlament , tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona i conseller d'Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall. Ha estat també conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Actualment és el Síndic de la Universitat de Girona.
Míriam Díez

Periodista especialitzada en religió. Professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, també és la directora de l'àrea d'experts del portal Aleteia a Roma. Cofundadora i directora editorial de l'Agència Internacional Multimèdia H2onews. Periodista especialitzada en temàtica religiosa, ha treballat diversos anys a l'Agència Internacional de Notícies Zenit de Roma. Membre de l'Associació Italiana Edith Stein, consultora de Religion for Peace European Women Interfaith Network i membre de la Càtedra «Dona i Cristianisme» de la Pontifícia Facultat Marianum de Roma. Els seus camps de recerca són el periodisme religiós, el gènere i la religió, la tecnologia i les religions i el diàleg interreligiós.
Joan Ferrer Costa

Llicenciat en Geografia i Història (1982), en Teologia (1984) i doctor en Filologia Semítica [Hebreu i Arameu] (1990). Durant gairebé vint anys va alternar feina de professor de secundària amb la docència universitària. Des del 2003 és professor titular del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona. També és professor de Sagrada Escriptura a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Des del 1992 fins al 1997 fou secretari i col·laborador de l'eximi lingüista Joan Coromines. Treballà en la redacció de l'Onomasticon Cataloniae. A la mort de Coromines, redactà el volum X del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i va tenir cura de l'edició de l'Onomasticon. És membre fundador de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans; membre de l'Asociación Española de Estudios Hebreos y Judíos; director del Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya i membre dels consells de redacció de les revistes Tamid, Collectana Christiana Orientalia i Sefarad. Ha estat traductor de la Bíblia al català (Bíblia catalana. Traducció interconfessional) i ha traduït diverses obres literàries hebrees antigues i modernes.
Teresa Forcades

Doctora en salut pública (Universitat de Barcelona), especialista en medicina interna (State University of New York), Master of Divinity (University of Harvard) i doctora en teologia fonamental (Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat) amb una tesi sobre el concepte de persona. Va dedicar la tesi doctoral en salut pública a les medicines alternatives, i la tesi de llicenciatura en teologia, a la Trinitat. Ha publicat La Trinitat, avui (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005) i Els crims de les grans companyies farmacèutiques (Cristianisme i Justícia, 2006) i La teologia feminista en la història (2007) a Fragmenta. El 2009 es va manifestar en contra de la vacunació massiva contra la «grip nova», constituint una veu crítica davant l’Organització Mundial de Salud i les grans companyies farmacèutiques. És monja benedictina de Sant Benet de Montserrat des de l’any 1997.
Daniel Gamper

Professor de Filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha concentrat la seva recerca en l’àmbit de la filosofia política, en concret en teories de la democràcia, la política i la religió. Ha publicat nombrosos articles sobre el paper de les religions a les societats democràtiques, els límits del liberalisme i el concepte de tolerància. Darrerament ha publicat La fe en la ciudad secular (Trotta), Laicidad europea. Apuntes de filosofía política postsecular (Edicions Bellaterra) i ha traduït obres d’autors com Nietzsche, Scheler o Habermas. Col·labora periòdicament en mitjans de premsa escrita com els diaris Ara o La Vanguardia. En col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ha participat en diversos actes i debats i ha publicat entrevistes a autors com Zygmunt Bauman, John Gray o Michael Walzer per a la col·lecció «Dixit» (editorial Katz i CCCB).
Joan Garcia

Vicari general per Espanya i Portugal de l’Església Ortodoxa Sèrbia i president de l’Institut de Teologia Ortodoxa Sant Gregori Palamàs. És llicenciat en teologia ortodoxa i forma part del Grup de Treball Estable de Religions. Professor Invitat a la UPF, Universitat Pompeu Fabra, UCAM, Universitat de Múrcia, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Teologia Ortodoxa de Belgrad i Acadèmia d’Iconologia i Belles Arts de Belgrad.
Luz Gómez

Professora titular d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid. El seu treball està centrat en l'anàlisi de l'islamisme, tant en la seva vessant culturalista o cívica com en la seva deriva salafista i jihadista. És autora, entre altres obres de de Diccionario de islam e islamismo (Espasa, 2009) i ha coordinat l'edició de BDS por Palestina (Ediciones del Oriente y el Mediterráneo, 2014). Per la seva versió de En presencia de la ausencia, del poeta palestí Mahmud Darwix, va obtenir el Premio Nacional de Traducción 2012.
Mar Griera

Directora del grup de recerca ISOR i professora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es doctorà en sociologia l’any 2009 amb una tesi sobre polítiques públiques i diversitat religiosa, que fou reconeguda amb el premi extraordinari de la UAB (2010) i el premi Manuel Sales i Ferré de l’Institut d’Estudis Catalans (2011). La seva recerca també ha obtingut altres reconeixements com el premi d’investigació en ciències socials Rogeli Duocostella de “La Caixa” (2003) o el premi IDEES d’assaig breu (2010). Ha estat investigadora convidada a l’Institute on Culture, Religion and World Affairs a la Boston University (2009), a la Universiteit Van Amsterdam (2008), a la University d’Exeter (2006) i a la Universitat de Strasbourg (2004).
Jaume Mensa Valls

Professor titular de Filosofia Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències Socials). Llicenciat (amb Premi Extraordinari) i doctor en Filosofia per la UAB, llicenciat en Teologia sistemàtica per la Facultat de Teologia de Catalunya i diplomat en Paleografia i Arxivística per la Scuola Vaticana di Paleografia, Diplomatica e Archivistica (Archivio Segreto Vaticano). La seva tesi (1993) tractà de la polèmica entre Arnau de Vilanova i els professors de París. Des de l'any 2013 és director de la revista Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason.
Jordi Moreras

Professor del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. Màster en Estudis Euro-Àrabs per la Universitat de Girona (1990) i doctor en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili (2009). Entre 1995 i 2001 va ser responsable de l’àrea de migracions de la Fundació CIDOB, i entre 2002 i 2004 fou responsable de recerca a la Secretaria d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Especialista en l’estudi de les comunitats musulmanes a Catalunya. Ha publicat les següents monografies: Musulmanes en Barcelona: espacios y dinámicas comunitàries (1999); Imams d’Europa. Les expressions de l’autoritat religiosa islàmica(2005); Els imams de Catalunya (2007); Musulmans a Catalunya. Radiografia d’un islam implantat (2008); Actors i representacions: l’associacionisme d’origen marroquí a Catalunya (2009); Una mesquita al barri. Conflicte, espai públic i inserció urbana dels oratoris musulmans a Catalunya (2009); Guia para la gestión de la diversidad religiosa en cementerios y servicios funerarios (amb Sol Tarrés) (2013); Espais de mort i diversitat religiosa. La presència de l’islam en els cementiris i tanatoris catalans (amb Ariadna Solé) (2014); i Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya (amb A. Solé, M. Alonso, K. Ghali i A, López)(2017).
Ignasi Moreta

Professor de literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra i editor de Fragmenta. Doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, s’ha especialitzat en l’estudi del pensament de Joan Maragall. Ha publicat treballs de recerca en l’àmbit de la filologia catalana i de les religions en diverses revistes especialitzades, i ha impartit conferències en universitats i institucions culturals d'Espanya, Mèxic, Colòmbia i el Perú. És autor de No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall (2010) i de Converses amb Josep Rius-Camps (2014), ha tingut cura de l’edició de dos llibres de Maragall —Visions & cants (2003) i, a Fragmenta, La Setmana Tràgica (2009)—, i forma part del comitè editorial de l’edició crítica de les obres completes de Joan Maragall. És director literari de Fragmenta Editorial, que va fundar —juntament amb Inês Castel-Branco— l’any 2007.
Agustí Pániker

Agustí Pániker és director de l'editorial Kairós. Ha estat codirector del programa radiofònic “L’Hora de la Ciència” i director de la revista “Ser Uno Mismo”. És professor en el Màster de religions i societats de la Universitat Pablo Olavide (Sevilla). Ha estat professor en el Màster d’història de les religions de la UAB-UB , en el Màster en estudis d'Àsia i Pacífic de la UB i en el Màster en immigració i educació intercultural de la UB. Ha escrit nombrosos articles en revistes de divulgació i en publicacions universitàries sobre diferents aspectes de les societats, les religions i les cultures del món. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i imparteix cursos, seminaris i conferències sobre diferents aspectes de l'Índia i l'Àsia. És president de la Fundació Ramuni Paniker Trust dedicada a ajudar en l'educació a nenes i nens necessitats de l'Índia i a l'intercanvi cultural entre el sud de l'Índia i Espanya. Ha publicat els llibres El jainismo. Historia, sociedad, filosofía y práctica (Kairós: 2001); [Jainism. History, Society, Philosophy and Practice. Delhi: MLBD, 2010]; Índika. Una descolonización intelectual (Kairós: 2005); Los sikhs. Historia, identidad y religión (Kairós: 2007); El sueño de Shitala. Viaje al mundo de las religiones (Kairós: 2011) i La sociedad de castas. Religión y política en la India (Kairós: 2014).
Jordi Pigem

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network (2006) i el Premi Joan Maragall (2016). Fou coordinador de la revista d’ecologia Integral entre 1989 i 1992. Ha estat el coordinador dels primers volums de l'edició catalana de l'Opera Omnia Raimon Panikkar. Les seves obres més recents són Intel·ligència vital: Una visió postmaterialista de la vida i la consciència (Kairós, 2016) i Àngels i robots: la interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017).
Sílvia Planas

Llicenciada en Història Medieval a la Universitat de Barcelona (1988) i la Maîtrisse en Història Medieval a la Universitat de Toulouse- Le Mirail (1989). Màster en Museologia i Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona (2011). Des de 2003 és directora del Museu d'Història dels Jueus, a Girona. Dirigeix l'Institut d'Estudis Nahmànides des del 1997. Directora del Museu d'Història de Girona. Des de fa més de 20 anys, es dedica a la recerca als arxius i a l’estudi de la història jueva de la Catalunya medieval. El seu principal tema d’investigació és la història de les dones jueves de Catalunya i de Girona. Té diferents publicacions, entre les quals destaquen La Girona Jueva: el Call (Itineraris, Ajuntament de Girona 2002); Na Blancha, jueva de Girona (s. XV), Editorial Vitel.la, Bellcaire d’Empordà, 2010.
Oriol Ponsatí-Murlà

Premi extraordinari de llicenciatura en Filosofia (UdG), doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre la conversió d’Agustí d’Hipona i professor lector de Filosofia Antiga en aquesta mateixa universitat. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com El Punt, Revista de Girona, El País, Ara i La Vanguardia. Ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Gianni Vattimo o Igor Stravinski. Va ser director de publicacions d’Accent Editorial (2007-2010), i actualment dirigeix les dues col·leccions, Trivium i Quadrivium, d’Edicions de la Ela Geminada.
Ramon N. Prats

Llicenciat i doctor cum laude en estudis tibetans i budistes per l’Institut Oriental de la Universitat de Nàpols (una de las principals institucions acadèmiques internacionals especialitzades en estudis asiàtics). Ha estudiat i ha fet recerca durant decennis amb mestres de les cultures i tradicions del Tibet, Índia, Nepal, Xina i Mongòlia. Ha estat professor de tibetologia i budisme des de 1981 fins a 2012, primer a la Universitat de Nàpols i després a la UPF de Barcelona, i ha impartit classes i seminaris a la Columbia University i a la New York University, a més de dos cursos d’estiu a la UdG i diversos seminaris a la Universidad de Granada. Entre 1998 i 2006 ha estat director de recerca dels instituts Himalayan and Inner Asian Resources i Tibetan Buddhist Resource Center de Nova York, i de 2007 a 2011 ha treballat com a conservador sènior del Rubin Museum of Art de la mateixa ciutat, amb el qual segueix col·laborant. Ha impartit més de tres-centes conferències a nivell nacional i internacional, ha comissariat deu exposicions d’art tibetà i budista i és autor d’una seixantena de publicacions que inclouen edicions crítiques i traduccions de textos tàntrics tibetans, entre els quals el Llibre dels Morts.
Carles Salazar

Llicenciat en Dret i Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, màster i doctor en Antropologia Social per la Universitat de Cambridge. És Catedràtic d'Antropologia Social a la Universitat de Lleida. Ha realitzat treball de camp etnogràfic a Irlanda i Catalunya. Les seves investigacions s’han centrat principalment en formes de cooperació, creences religioses, parentiu i organització familiar, història de la sexualitat, història de la antropologia i sobre la comprensió cultural de la biomedicina i la genètica. Les seves darreres publicacions inclouen el llibre Anthropology and Sexual Morality. A Theoretical Investigation (Berghahn Books, 2006), Religió, cultura i cognició. Perspectives des de l’antropologia (2007, monogràfic de Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia), Antropologia de les creences (2009) i el llibre coeditat juntament amb Jeanette Edwards European Kinship in the Age of Biotechnology (2009). Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre formes de religiositat en tres països catòlics europeus.
Xavier Serra Narciso

Llicenciat en filosofia i diplomat en teologia i ciències religioses. S’ha especialitzat en l’estudi d’una filosofia intercultural i contemplativa, i ha treballat la psicologia humanista i transpersonal. Ha estat membre del seminari Vivarium Academicum dirigit per Raimon Panikkar; fundador de Vivarium Gerisena de Cadaqués, grup d’estudi i contemplació integrat a la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós; i organitzador del Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural de la Càtedra Ferrater Mora de la UdG, lligat al Fons Raimon Panikkar amb seu a la Biblioteca del Barri Vell de Girona. És catedràtic emèrit de filosofia de secundària, i ha estat professor dels cursos d'Introducció a la Filosofia de l’Àsia de la Universitat de Girona. És coordinador de l'edició catalana de l'Opera Omnia Raimon Panikkar, i assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta.
Jordi Sidera

Doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Metafísica de la creació en Ramon Llull. Actualment és professor d’història de la filosofia i de les religions a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Té estudis de llengua àrab, de grec i de llatí. Ha publicat diversos articles sobre interculturalitat, didàctica i filosofia. S’ha dedicat a la recerca sobre història comparada de les religions, concretament en els àmbits del simbolisme i la mitologia. És president de l’Associació Eliade per a l’Estudi de la Ciència de les Religions. És autor de la introducció i les notes a La saviesa dels pares d'Israel. El tractat Abot de la Misnà (Fragmenta, 2010) i ha participat en l'edició bilingüe i la traducció dels Contes cabalístics (Fragmenta, 2017), amb Joan Ferrer.
Marc Sureda

Conservador al Museu Episcopal de Vic des de 2008. Llicenciat en Història (1998) i doctor per la Universitat de Girona (2008). Ha estat docent als estudis d'Història i de Turisme de la Universitat de Girona i actualment és director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i professor encarregat de curs a la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes (Ateneu Sant Pacià, Barcelona). Les seves investigacions s'han centrat en les relacions entre litúrgia i arquitectura medieval, particularment en l'àmbit catedralici català, així com en les fonts litúrgiques de l'Edat Mitjana, el mobiliari litúrgic romànic i gòtic, l'arqueologia antiga i medieval i la història de la museologia.
Francesc Torradeflot

Doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i llicenciat en història de les religions per la Universitat Catòlica de Lovaina-la-Nova. Llicenciat en filosofia per la UAB. És professor i investigador al Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa, de Barcelona i professor de místiques orientals a Universidad Internacional de la Mística de Ávila. Actualment és director de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós. Va ser codirector de programa del IV Parlament de les Religions del Món celebrat a Barcelona. Coordina la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós i la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes.
Camil Ungureanu

Professor agregat de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Màster Political Philosophy de la mateixa universitat. Ha estat professor contractat a la University College de Dublin i també ha impartit docència a Richmond University (Florence), a la European University Institute (Florence) i a la Universitat de Bucarest (Romania). Recentment ha publicat els llibres Law, State and Religion in the New Europe: Conflicts and Dilemmas (Cambridge, 2015, paperback; amb Lorenzo Zucca); Religious Pluralism, Law and State in the New Europe (Routledge2016, amb Ferran Requejo); From the Nation-State to the Postnational Constellation: J?rgen Habermas' Theory of Law and Democracy, vol. I-II, Ashgate (2011; amb Klaus G?nther and Christian Joerges), Religion in Contemporary European Cinema. The Postnational Constellation, Routledge (2014; amb Costica Bradatan).

*La direcció es reservarà el dret a fer canvis en l'equip docent en cas que algun dels professors no pugui impartir la seva matèria, garantint el mateix nivell de qualitat i categoria professional.