Curs d'especialització en Arboricultura Urbana

Pla d'estudis Desplegar temari

• L'arbrat urbà

  9 ECTS

  Introducció. Urban Forestry.
  Valor de l'arbrat urbà. Aquest apartat descriu les característiques i l’enfoc que la infraestructura verda ha de tenir a la ciutat. La infraestructura verda ja no és un element que la ciutat té, només, per raons culturals o històriques, la seva capacitat de generar beneficis i la gran demanda de confort a les ciutats fa que la infraestructura verda s’hagi de dissenyar per assolir uns mínims de valors ecosistèmics, no totes les propostes tenen igual capacitat de generar beneficis i no tots els beneficis tenen la mateixa importància. Un correcte enfoc en els objectius ha de vertebrar el disseny de qualsevol infraestructura verda.
   

  Introducció a l'Arboricultura.
  Biologia de l'arbre. Estructura i funció. Visió general i introductòria de la “Arboricultura” com activitat professional basada en el coneixement de l’arbre en el medi urbà. Reflexió sobre la “Cultura de l’arbre”, els seus fonaments i les seves finalitats. Principis bàsics de la Biologia arbòria. Diferencies entre les estratègies del món animal i del món vegetal. Què és un arbre? Aproximació a la complexitat de l’estructura arbòria. Aprenentatge de l’observació i la lectura dels arbres.

  Lectura d’arbres.
  Abans de gestionar arbres hem de comprendre la seva arquitectura.
  El comportament de l'arbre queda registrat en la seva estructura com un llenguatge escrit. Els arbres es poden llegir i de la seva lectura podem saber la seva història, el seu comportament present i estimar el seu futur. En aquest taller pràctic farem lectura de diversos arbres, de diferents espècies i en diferents situacions. També podem veure la resposta reactiva de l'arbre als traumatismes o als canvis en el seu entorn.

  Beneficis del verd urbà
  Ens introduirem en la valoració del patrimoni arbori, les diferents tècniques per al seu mesurament, com triar la millor metodologia com a índexs de seguiment de les millores introduïdes a la gestió.
  Quantificar els beneficis de l'arbre ens permet valorar i fer un seguiment de l'eficàcia de les nostres decisions, també com a valor de comparació amb altres ciutats o països, i és una bona eina de divulgació ciutadana.
  Veurem quins índexs ens convenen en cada cas i quines aplicacions funcionals i pràctiques té cadascun.

  Biomecànica.
  Els arbres són els elements principals de l’estructura verda, aquests tenen a més de beneficis un seguit de molèsties i inconvenients, d’entre ells el més important és el risc que poden generar pels ciutadans, saber reconèixer un arbre com a perillós i quins són els mètodes d’anàlisi per a avaluar-los és imprescindible per poder fabricar una massa arbòria de qualitat. El desconeixement de la perillositat real d’un arbre sovint dona lloc a actuacions basades en l’opinió o la subjectivitat, el que afecta de manera important a la capacitat de mantenir una infraestructura verda amb alta capacitat de generar beneficis. A la part més pràctica s’analitzaran arbres a camp, utilitzant fitxes de treball. També es faran demostracions instrumentals i es realitzaran càlculs bàsics.

  Arrels i sòl urbà.
  Els fonaments de la gestió de l’arbre urbà els hem de situar en el coneixement de les arrels i del sòl urbà. Què sabem de les arrels? Diferencies amb la part aèria i funcions que realitzen. Les arrels fines i les arrels llenyoses. Estructura i desenvolupament de les arrels. Arquitectura d’una arrel jove i estratègies de desenvolupament en el medi urbà. Factors que condicionen el creixement de les arrels i comportament amb els paviments i els serveis. Estudi de casos.

  Plantació d’arbrat
  La plantació d’un arbre suposa una sèrie d’operacions que han de tenir la seva referència en la fragilitat de la planta fora del seu medi. Canviar una planta de lloc suposa exposar-la a la possibilitat de la deshidratació i de la seva mort. En el procés de plantació cal tenir en compte la forma més idònia per realitzar cadascuna de les seves fases: recepció, confecció del forat de plantació, esmena del sòl, drenatge si fa falta, sistema d’ancoratge i primer reg. La implantació és el període que va des de la plantació fins que la planta recupera el seu sistema radical sencer i pot continuar el seu desenvolupament. Hi ha alguns factors que condicionen aquest període.

  Qualitat del material vegetal i visita a vivers de les comarques gironines
  Les dues primeres hores s’introduirà el concepte de qualitat i es consideraran les diferents definicions. S’estudiaran les característiques internes, externes, bàsiques i complementàries de la qualitat del material vegetal, incloses la qualitat morfològica i la qualitat sanitària. Es presentaran les normes i certificacions de qualitat, tant obligatòries com voluntàries, i s’explicaran les especificacions utilitzades. A continuació es visitaran vivers productors d’arbres, de fulla caduca i de fulla perenne, per veure in situ els diferents aspectes de la qualitat del material vegetal.

• Disseny urbà

  3 ECTS

  Taller: Arbrat viari i carrer
  Les particularitats de l’arbrat viari. Condicionants de l'entorn urbà i tria d'espècies. Estratègies de disseny per un arbrat viari integrat dins del sistema ciutat.

  Taller: Subsòl urbà i les arrels
  El subsòl urbà com a medi de vida radical. L'aire i l'aigua del terra. Alternatives constructives per a un bon desenvolupament de l’arbrat en paviment.
  Durant tota la jornada es realitzarà un exercici de disseny de plantació viària.

  Taller: La vegetació dins del projecte de l’espai públic
  Les comunitats botàniques urbanes, més enllà de l’ornament. El paper de la vegetació en l'espai urbà, segons els diferents actors implicats. El lent camí dels projectes urbans i com afecta la vegetació resultant.
  Es realitzaran diversos exercicis en equips.

  Drenatge i subsòl
  Anàlisi del drenatge en les ciutats actuals, de com estan dissenyades i les seves problemàtiques. Davant d’aquestes, es presenten alternatives SUDS, mediambientalment sostenibles i econòmicament eficients, de baix manteniment i que contribueixen a una millora substancial de l’habitabilitat de l’espai urbà. Alguns dels objectius són contribuir a construir un metabolisme urbà circular, augmentar la superfície amb vegetació i per tant de biodiversitat, augmentar els recursos hídrics, reduir la falca salina en el límit costaner, evitar la contaminació enmig dels receptors, etc...Tot això explicat a través de models urbans executats i posats a prova en els últims 15 anys en l’àmbit de la ciutat de Barcelona.

  Taller: Carrer arbrat
  Exercici pràctic per fer compatible la gestió de l'aigua i les necessitats de la vegetació.

• La gestió

  15 ECTS

  Criteris de poda d´arbrat urbà
  En la poda de l’arbrat urbà és a on es veuen de forma més evident les diferències d’aquesta activitat amb altres relacionades amb l’arbre, com la fructicultura i la silvicultura. La gestió de l’arbre urbà no ha de respondre a criteris productius i la seva finalitat està associada al valor de l’arbre “per se”. La vitalitat i l’estabilitat de l’arbre són els principals objectius de l’arboricultura i només s’aconsegueixen amb el coneixement i el respecte de l’arbre urbà. Les raons objectives de poda de l’arbre urbà les trobarem en l’observació i el coneixement de l’ecosistema urbà i de l’arbre. Per poder prendre decisions ajustades convé disposar d’eines de gestió adequades i en la poda es proposa un protocol que ens acompanya en les diferents etapes del procés: abans, durant i després. La poda suposa realitzar talls i els talls suposen ferides, abans de tallar hem de saber la resposta de l’arbre al tall i com respon a les ferides.

  Estàndard europeu de plantació i pràctiques de plantació.
  Plantar be és un dels aspectes més importants en l’arboricultura urbana, aquest fet és eminentment pràctic i es bàsic dedicar-hi temps per assegurar una correcte plantació. En la sessió s’arrencarà alguna marra i s’analitzarà les causes de la fallada. També es plantaran alguns arbres per fer el procés sencer de plantació: anàlisis de la qualitat de la planta, com es pot millorar arbres amb defectes?, quins defectes son subsanables?, com plantar l’arbre correctament?, quines estratègies d’anàlisi i de millora de l’entorn hi ha?. Com puc entutorar els arbres? Etc.

  Gestió del risc de l'arbrat. Pla de risc de l’arbrat.
  A part de poder conèixer d’un arbre en concret (o d’una població) quin és el risc que pot tenir, els ajuntaments i altres administracions públiques i privades que gestionen arbres, han d’establir sistemes de gestió del risc. Saber que és un risc inacceptable, tolerable o acceptable, quines són les tasques que s’han de dur a terme per a minimitzar el risc mantenint uns beneficis alts. Com es pot dissenyar un Pla de Gestió del Risc a una ciutat són alguns dels aspectes que es descriuen en aquest apartat.

  Protecció dels arbres a les obres i ancoratges.
  Les obres afecten els arbres, a vegades irremeiablement, quan s’han de conservar? Es poden
  trasplantar? Quines estratègies de conservació es poden dur a terme, quina es la mida de l’àrea de protecció. Que significa l’àrea de protecció? .... a la vegada una obra pot ser una oportunitat de millora si es fa adequadament, sovint els arbres necessiten ancoratges per assegurar la seva estabilitat durant les obres. Aprofitant que es parla d’ancoratges en obres es farà un repàs de les conclusions de l’estàndard europeu d’ancoratges en arbres.

  Gestió dels arbres singulars.
  Els arbres singulars són un dels elements que més faciliten la divulgació dels valors dels arbres a la ciutadania, solen ser, sovint, arbres amb certa edat i per tant amb necessitats de gestió específiques. Conèixer les característiques biològiques d’aquests arbres permet ajustar les tasques de conservació i les mesures de protecció adequades. Els arbres singulars solen ser a més hostes de molts altres organismes i tenen un valor que va més enllà de les seves dimensions o valor cultural.

  Criteris de poda.
  Aquesta sessió combina els criteris d’actuació amb la pràctica. Cada aspecte es treballa des del coneixement i es fa una demostració. Taller molt dinàmic amb l’alternança de dos professors. Es faran diferents talls sobre brancatge per veure des de prop les unions i les tècniques de tall. També es faran demostracions dels diferents tipus de poda, formació, manteniment i reformació.

  Seguretat en els treballs de poda
  La comprensió de les responsabilitats en matèries de seguretat i prevenció, per les brigades de poda i els professionals que treballen en arbrat urbà, és fonamental perquè un podador pugui ser Segur, Productiu i Conscient en l'execució de treballs de poda i tala en l'espai urbà. L'emergència, els rols i responsabilitats, els materials E.P.I, les mesures preventives, eines de tall, etc. Tot un repàs del sistema i tots els seus elements fonamentals.

  Manteniment i gestió de les palmeres
  Es tractarà de l’ús de les palmeres en el paisatgisme, de l’anatomia i la fisiologia del creixement, la filotaxia, així com es tractaran les espècies cultivades i el material vegetal. També es parlarà del manteniment bàsic i de les principals plagues i malalties, del comportament mecànic i de l’avaluació de les palmeres. Per acabar de les tipologies d’errors en palmera datilera.

  Comunicació de la Cultura de l’arbre
  Comunicació de la Cultura de l’arbre: divulgació vs comunicació. El tema del verd urbà i en concret l’arbre. El Pla de comunicació; objectius i estratègies. Comunicació interna i comunicació externa. Conflictes i situacions freqüents. Com comunicar crisis.

  Redacció d’informes
  Què s'ha de tenir en compte a l'hora de redactar un informe? Quin llenguatge hem d’emprar i quins són els punts bàsics? A qui va dirigit? Preparació. Ordenació. Redacció. Revisió. Presentació. Tipus d'informes.

  Reconeixement d’espècies arbòries
  Per poder expressar-se amb propietat convé tenir algunes nocions de taxonomia i de nomenclatura botànica. Entendre les diferents unitats de classificació i saber escriure correctament el nom científic dels arbres. També és convenient disposar d'un vocabulari mínim de morfologia vegetal. Per altra banda, en aquesta classe aprendrem a fer cerques en les bases de dades i parlarem de com obtenir informació de les espècies més freqüents d'arbrat urbà.

  Introducció al QGIS
  QGIS és un programari de codi obert de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) que permet la captura, gestió, manipulació, anàlisi, modelat i visualització de dades per tal de resoldre temàtiques territorials senzilles o complexes. En aquesta sessió d'introducció es mostrarà com visualitzar les dades, consultar-les, crear-ne de noves o modificar-ne d'existents i elaborar mapes de manera senzilla i eficient.

  Principals patologies en arbrat urbà.
  L’objectiu és aconseguir una correcta diagnosi visual de les principals plagues i malures que afecten a les diferents espècies d’arbres ornamentals més utilitzades en els nostres jardins. A més de descriure la manera de reconèixer visualment les diferents patologies, s’incideix en aquells aspectes més bàsics de la seva biologia i ecologia, els danys i els problemes que poden arribar a ocasionar. Aquest tipus d’informació és necessària per a poder adoptar les actuacions més adequades (preventives, pal·liatives i curatives) i intentar eliminar el problema o minimitzar els seus danys; s’indiquen també aquelles operacions culturals i mesures correctores, així com els fitosanitaris i els seus períodes d’aplicació més adequats per a cada situació.

  Gestió integrada de plagues de l´arbrat.
  La Gestió Integrada de Plagues (GIP) és una tècnica natural que inclou sistemes tant diversos com l’ús de depredadors introduïts o naturals, tractaments amb productes no-contaminants ni residuals, instauració de refugis per insectes beneficiosos (caixes niu, plantes refugi,...), etc...La GIP és una tècnica respectuosa amb el medi ambient i segura per als ciutadans però també eficaç, ja que permet establir en els espais verds un equilibri entre les plagues i els seus depredadors, mantenint així les plagues a nivells baixos amb un mínim d’actuacions. En aquesta sessió aprendrem a utilitzar les principals tècniques GIP, començant per la prevenció, seguint per l'avaluació del risc, el monitoratge i les diferents tècniques curatives, especialment la potenciació de la fauna auxiliar natural, però també les introduccions d'auxiliars.

  Eines de gestió de l’arbrat urbà
  Els punts que es tractaran seran la gestió amb recursos externs vs la gestió amb recursos propis. Els inventaris i les diferents eines de treball: fulls de càlcul, bases de dades, plànols, autocad, Qgis, etc. La llei de contractació i les seves especificitats. Els diferents tipus de plans, catàlegs i ordenances. Els protocols i organigrames dins de l’Ajuntament. Els processos que intervenen en la gestió municipal. El servei d’arboricultura en sí (maquinària, vehicles, seguretat en el treball al carrer, instal·lacions, recursos humans i associacionisme i formació continuada). I finalment es realitzarà un taller per posar en pràctica tots els conceptes.