Diploma d'especialització (postgrau) en Grans Carnívors: Ecologia, Governança i Convivència

Marià Serrat Crehuet

Zoòleg català, investigador a la Universitat de Girona i especialista en grans carnívors, especialment l’os bru dels Pirineus. La seva tasca combina ciència de camp, conservació i comunicació, i integra la recerca amb expedicions, fotografia, escriptura i producció documental.

Graduat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona, està especialitzat en fauna salvatge i comunicació amb un màster oficial en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat i un altre en Comunicació del Medi Ambient, ambdós per la Universitat Autònoma de Barcelona. També és guia de mitja muntanya (UIMLA).

L’any 2021 va fundar Pirynaicus per compartir els seus coneixements i aportar, a través de l’ecoturisme, un granet de sorra per a la conservació d’aquesta espècie. També és fundador del Pyrenean Brown Bear Research, un projecte d’investigació multidisciplinari pioner als Pirineus, que reuneix alguns dels principals experts europeus en la matèria.

Col·labora com a investigador associat al Proyecto Juco (Argentina), una ONG que estudia la població més austral de l’os d’ulleres sud-americà.

Josep Vila Subirós

Doctor en Geografia. Professor titular de Geografia Física i membre del Departament de Geografia i de l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG), on es va incorporar com investigador l’any 1994 i com a docent el 1997. Ha estat director de l’Institut de Medi Ambient de l’any 2008 fins al 2016. Membre del Grup de Recerca Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica (GRMATIG) i del Grup de Recerca consolidat Aigua, Territori i Sostenibilitat (GRATS).

Ha centrat la seva recerca en l’evolució del paisatge, amb una atenció especial als processos d’abandonament rural en el bioma Mediterrani. En l’àmbit teòric i metodològic una referència clau ha sigut l’aproximació desenvolupada per l’ecologia del paisatge. Ha dut a terme la majoria de la recerca en àrees naturals protegides i la seva planificació i gestió. Ha publicat llibres i articles en revistes de referència tant nacional com internacional. També ha participat i dirigit diversos projectes de recerca bàsica i aplicats.

Ícar Rubén Anson Carrascoso

Enginyer forestal. La seva trajectòria formativa i professional està profundament vinculada a l’estudi, la conservació i la gestió dels ecosistemes forestals i de la fauna salvatge. Al llarg dels darrers anys ha treballat com a tècnic de fauna, una experiència que li ha permès aprofundir en el coneixement de les espècies, els seus hàbitats i els reptes associats a la seva gestió i conservació. Actualment desenvolupa la seva activitat professional al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels espais naturals més emblemàtics del país.

Més enllà de la seva tasca tècnica, destaca per la seva vocació divulgativa i per l’interès en la interpretació de la natura com a eina de connexió entre les persones i el medi natural. Concep la interpretació ambiental com un instrument clau per fomentar la consciència ecològica, el respecte pel territori i una relació més profunda i responsable amb la natura acompanyant altres persones en processos de descoberta personal a través del contacte directe amb l’entorn natural.

Juan Carlos Blanco

Doctor en Biologia i fa més de vint-i-cinc anys que es dedica a l’estudi i la conservació del llop a Espanya. Ha estat coordinador de l’Estratègia Nacional de Conservació del Llop del Ministeri de Medi Ambient. Actualment, treballa en el seguiment del llop a la Comunitat de Madrid i a Castella-la Manxa. És membre de la Large Carnivore Initiative for Europe (UICN).

Àgata Colomer Cabarrocas

Professora associada del Departament de Geografia de la Universitat de Girona, a l’àrea de coneixement de geografia humana. La seva activitat docent i investigadora se centra en l’anàlisi territorial i les eines aplicades a l’estudi de l’espai geogràfic. És docent en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), amb una orientació aplicada a l’anàlisi espacial, el seguiment i la gestió del territori en el context de l’estudi i la conservació dels grans carnívors.

Fernando Del Moral

Investigador del Proyecto Juco (Argentina-Bolívia). Especialista en grans carnívors i conservació en ecosistemes sud-americans. Experiència en recerca i gestió de poblacions d’ossos d’ulleres i altres espècies de grans carnívors com el jaguar i el puma.

Vanesa Freixa

Il·lustradora catalana i activista a favor de la sobirania alimentària. Va ser cofundadora de l’associació Obrador Xisqueta i directora de l’Escola de Pastors de Catalunya entre el 2009 i el 2016. També ha codirigit el documental El no a l’os (2021) sobre la reintroducció de l’os al Pirineu i el conflicte entre la cosmovisió urbana i rural. 

Gabriel Lampreave

Agent rural de la Generalitat de Catalunya i coordina les actuacions sobre el llop, l’os i els voltors que causen danys al bestiar. També coordina el seguiment i la gestió del llop. Treballa en conservació d’espècies i gestió cinegètica des de fa més de vint anys, i es dedica en particular al llop, les rapinyaires rupícoles, la cabra salvatge i el senglar.

Jordi Palau

Enginyer de forests i màster en Espais Naturals Protegits. Ha treballat principalment en els àmbits de la planificació i la gestió d’espais naturals, la conservació de la biodiversitat, la gestió de grans herbívors domèstics i silvestres, el desenvolupament rural, l’ecoturisme i l’educació ambiental. Va contribuir activament a la creació de les tres úniques àrees protegides d’Andorra i va ser codirector del projecte LIFE Pirineu Viu, sobre la gestió forestal sostenible dels boscos de muntanya.
Ha assessorat diverses reserves naturals privades i ha gestionat diferents parcs naturals i reserves nacionals de caça. Ha visitat diversos espais d’Àfrica, Euràsia i Amèrica, en alguns dels quals s’han dut a terme projectes de renaturalització.

Laia Pérez Sorribes

Graduada en Biologia Ambiental per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb un màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat, té experiència en genòmica de poblacions, ecologia molecular i comunicació científica. Actualment està fent el doctorat sota la supervisió del Dr. José Antonio Godoy.
El seu projecte de tesi se centra a comprendre els mecanismes genètics que permeten mantenir o augmentar la diversitat genètica d’espècies amenaçades utilitzant com a model d’estudi el linx ibèric.

Ferran Pons Raga

Investigador postdoctoral Juan de la Cierva al CSIC (IPNA-CSIC). És llicenciat en Antropologia Social i Cultural, té un màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona, i és doctor en Antropologia per la McGill University (Montreal). La seva recerca se centra en les transformacions del paisatge i els comunals a l’Alt Pirineu català, a partir de la interacció entre el turisme d’alta muntanya, la reintroducció de l’os bru i la ramaderia extensiva.

Des d’una perspectiva d’ecologia política i de relacions humanes i animals, ha publicat diversos treballs sobre conservació ambiental, patrimonialització i conflictes socioambientals. Ha format part de la taula de mediació Espai Os i actualment és membre del Grup de Treball Llop de Catalunya.

Federica Ravera

Doctora en Ciències Ambientals (Economia Ecològica) per la UAB i investigadora Ramón y Cajal al Departament de Geografia de la Universitat de Girona, dins el Grup de Recerca Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica. La seva recerca se centra en l’anàlisi d’innovacions socioinstitucionals, l’acció col·lectiva i el paper del coneixement tradicional i local en l’adaptació als canvis ambientals i socioeconòmics globals, especialment en sistemes agrícoles i (silvo)pastorals del Mediterrani i d’alta muntanya (els Andes, l’Himàlaia i els Pirineus).

Treballa des d’una perspectiva d’ecologia política i geografia feminista, amb una atenció especial a les dinàmiques de poder, el gènere, la governança i la resiliència dels sistemes socioecològics rurals. Ha publicat àmpliament sobre gènere, ramaderia, agroecologia i ecosistemes de muntanya en revistes científiques internacionals, i col·labora activament en projectes de diàleg transdisciplinari, incloent-hi art i ciència, i divulgació científica.

David Rull

Doctor en Egiptologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb un màster en Estudis Orientals - Egiptologia i llicenciatura en Filosofia per la mateixa universitat. Actualment, és professor al Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la UAB, i imparteix classes als màsters de Periodisme de Viatges i Comunicació del Medi Ambient, així com al màster interuniversitari de la Mediterrània Antiga, una iniciativa conjunta de la UOC, la UAB i la Universitat d’Alcalà.

Com a divulgador científic i cultural, col·labora habitualment amb publicacions com Historia National Geographic i Viajes National Geographic. Des del 2015 participa en cicles de conferències a Caixaforum centrats en l’Egipte antic. Amb més de vint-i-cinc anys d’experiència, assessora, organitza i guia viatges i expedicions al nord i l’est d’Àfrica i al Pròxim Orient per a diverses agències especialitzades. Des del 2022 és membre de la junta directiva de la Societat Geogràfica de Catalunya.

Marià Serrat Crehuet

Zoòleg català, investigador a la Universitat de Girona i especialista en grans carnívors, especialment l’os bru dels Pirineus. La seva tasca combina ciència de camp, conservació i comunicació, i integra la recerca amb expedicions, fotografia, escriptura i producció documental.

Graduat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona, està especialitzat en fauna salvatge i comunicació amb un màster oficial en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat i un altre en Comunicació del Medi Ambient, ambdós per la Universitat Autònoma de Barcelona. També és guia de mitja muntanya (UIMLA).

L’any 2021 va fundar Pirynaicus per compartir els seus coneixements i aportar, a través de l’ecoturisme, un granet de sorra per a la conservació d’aquesta espècie. També és fundador del Pyrenean Brown Bear Research, un projecte d’investigació multidisciplinari pioner als Pirineus, que reuneix alguns dels principals experts europeus en la matèria.

Col·labora com a investigador associat al Proyecto Juco (Argentina), una ONG que estudia la població més austral de l’os d’ulleres sud-americà.

Santiago Tejedor

Catedràtic de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzat en periodisme de viatges i ciberperiodisme, investigador i periodista. Actualment és director del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB i ha ocupat diversos càrrecs acadèmics de responsabilitat, com ara vicedegà de la Facultat de Ciències de la Comunicació i director del Departament de Periodisme. És doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la UAB i doctor en Enginyeria de Projectes per la UPC, ambdues tesis qualificades amb excel·lent cum laude. Coordina i codirigeix diversos màsters relacionats amb la comunicació, l’educació, el periodisme de viatges i la comunicació ambiental.

És autor d’una extensa obra científica i divulgativa sobre comunicació, educació, tecnologia i viatges, així com de nombrosos llibres de periodisme de viatges. Dirigeix projectes de referència com el portal Tu Aventura i l’Expedició Tahina-Can, activa des del 2004, i ha participat o liderat projectes de recerca i cooperació finançats a escala estatal, europea i internacional. Ha desenvolupat activitat acadèmica i investigadora en nombrosos països d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia, i ha estat reconegut amb diversos premis de periodisme i investigació, així com distincions honorífiques per la seva trajectòria professional i docent.

Miquel Torrents-Ticó

Va completar el seu doctorat en Conservació Interdisciplinària a la Universitat de Hèlsinki el 2023. Durant el doctorat, va integrar el coneixement indígena i local i va promoure enfocaments bioculturals en la conservació. També va ser investigador convidat al Departament de Zoologia de la Universitat de Cambridge. La seva passió per estudiar les interaccions entre humans i fauna l’ha portat a diferents llocs del món, des de selves tropicals fins a deserts àrids, on ha treballat amb espècies com la tortuga olivàcia o de Ridley a Costa Rica, les mones llanoses a l’Equador, els suricates i les rates-tòfona a Sud-àfrica, grans depredadors a Botswana i els papions negres a Namíbia.

La seva dedicació a la conservació s’ha intensificat en vista de l’augment dels conflictes entre humans i fauna, i se centra especialment en aquestes interaccions. En el seu projecte postdoctoral a HELICS, estudia les interaccions entre humans i fauna utilitzant fonts de dades digitals juntament amb enquestes tradicionals. És membre del Grup Especialista en Hienes de la Comissió de Supervivència d’Espècies de la IUCN, de la Fulbright Finland Foundation, i explorador de National Geographic.

Josep Vila Subirós

Doctor en Geografia. Professor titular de Geografia Física i membre del Departament de Geografia i de l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG), on es va incorporar com investigador l’any 1994 i com a docent el 1997. Ha estat director de l’Institut de Medi Ambient de l’any 2008 fins al 2016. Membre del Grup de Recerca Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica (GRMATIG) i del Grup de Recerca consolidat Aigua, Territori i Sostenibilitat (GRATS).

Ha centrat la seva recerca en l’evolució del paisatge, amb una atenció especial als processos d’abandonament rural en el bioma Mediterrani. En l’àmbit teòric i metodològic una referència clau ha sigut l’aproximació desenvolupada per l’ecologia del paisatge. Ha dut a terme la majoria de la recerca en àrees naturals protegides i la seva planificació i gestió. Ha publicat llibres i articles en revistes de referència tant nacional com internacional. També ha participat i dirigit diversos projectes de recerca bàsica i aplicats.

Professionals del Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona és una institució compromesa amb el nou model de zoològic, centrat en la conservació, la recerca i l’educació ambiental. En el marc d’aquest postgrau, aporta la seva visió sobre el paper dels zoos moderns en la conservació dels grans carnívors, i destaca la importància dels programes de cria coordinada, la gestió genètica de poblacions, la recerca aplicada i la sensibilització social. Aquesta perspectiva permet entendre com els zoos poden contribuir activament a la preservació d’espècies amenaçades i al suport de projectes de conservació in situ i ex situ.