Codi: 260076
Tipologia: Màster de Formació Permanent
Idioma: Català o espanyol, en funció del docent.
Data d'inici: 09/10/2026
Data darrera sessió presencial: 05/06/2027
Data de finalització: 15/12/2027
60 ECTS / 252 hores presencials + treball autònom en funció dels ECTS
Horari:
Sessions docents presencials: divendres (15.30-20.30); dissabte (9.00-14.00 i 15.30-19.30). En total es cursaran 14 sessions i 2 sessions d’eines de recerca orientades a l’elaboració del TFM.
Visites a institucions o entitats: dijous (15.00-21.00) o divendres (9.00-15.00). En total es cursaran 4 sessions.
Període de pràctiques curriculars: 01/03/2027 – 15/12/2027
Data màxima de presentació del treball final: 15/12/2027
| Segona convocatòria : 30/04/2028
Possibilitat d’assistir a les sessions presencials per videoconferència:
No
Gravació de classes:
No
Lloc de realització: Cartoteca. Biblioteca de Lletres. Universitat de Girona.
Places:
30( 15 places reservades pel Diploma d'Especialització )
Informació acadèmica:
Direcció del curs: gemma.ubasart@udg.edu
Coordinació del curs: eloisa.orge@gmail.com
Preinscripció i matrícula:
Fundació UdG: Innovació i Formació
Tel. 972 210 299
info.fundacioif@udg.edu
Requisits d'admissió
Es podrà accedir al màster en els casos següents:
- Persones amb formació universitària en antropologia, ciència política, criminologia, dret, educació social, pedagogia, psicologia, treball social o altres disciplines de les ciències socials, jurídiques i humanes.
- Persones amb una altra formació universitària que tinguin experiència professional o formació complementària afins al programa.
- També podran cursar el màster aquelles persones que no tinguin llicenciatura o grau*. Caldrà que acreditin tenir experiència professional en el camp de l’administració de justícia, l’execució penal, la intervenció educativa, social i comunitària. També aquelles persones que han treballat en l’àmbit de la gestió adequada de conflictes, la justícia o les pràctiques restauratives.
* Qui no disposi de títol universitari previ, tindrà dret a rebre, amb les mateixes condicions, un certificat lliurat per la Fundació UdG: Innovació i Formació.
Objectius
El principal objectiu del programa és oferir formació, tant teòrica com aplicada, per a persones:
- Que formin o vulguin formar part d’equips de justícia restaurativa i mediació penal, tant en la jurisdicció de menors com la d’adults.
- Professionals de l’àmbit educatiu, social, comunitari, que busquin impulsar pràctiques restauratives i de bona convivència.
- Responsables institucionals o d’entitats que vulguin incorporar la justícia restaurativa i les pràctiques restauratives a la seva organització.
- Persones interessades en nous paradigmes d’abordatge dels conflictes, la reparació del dany i la generació de marcs de convivència.
Pràctiques externes
Es realitzaran 132 hores de pràctiques en una institució, entitat o seu judicial en què es desenvolupin processos restauratius. Al finalitzar el període caldrà entregar una memòria reflexiva sobre el coneixement adquirit i les tasques desenvolupades.
Estructura modular
Aquest curs forma part d'un programa que inclou la possibilitat de matricular-se de manera independent a les titulacions següents:
-
-
Màster de Formació Permanent-Justícia i Pràctiques Restauratives
-
Seminari 1. Introducció a la justícia restaurativa. La justícia restaurativa en context
-
Seminari 2. Fonaments de dret, procés judicial i execució penal i la seva vinculació a la justícia restaurativa
-
Seminari 3. Fonaments de victimologia i política criminal i la seva vinculació a la justícia restaurativa
-
Seminari 4. Una aproximació multidisciplinar a la justícia restaurativa
-
Seminari 5. Justícia transicional restaurativa
-
Seminari 6. Introducció a les pràctiques restauratives. Pràctiques restauratives i acció comunitària
-
Seminari 7. Pràctiques restauratives en l’àmbit educatiu
-
Seminari 8. Pràctiques restauratives, convivència i danys greus
-
Seminari 9. Investigar en l'àmbit de la justícia i les pràctiques restauratives
-
Seminari 10. Justícia i pràctiques restauratives: principals eines i metodologies. El rol de la persona facilitadora i la pràctica quotidiana
-
Seminari 11. Casos reals i ficcionats: la justícia restaurativa en la pràctica (1)
-
Seminari 12. Casos reals i ficcionats: la justícia restaurativa en la pràctica (2)
-
Seminari 13. Elaboració del Treball Final de Màster
-
Pràctiques
-
Treball de Fi de Màster
-
-
Diploma d'especialització (postgrau)-Justícia i Pràctiques Restauratives
-
Seminari 1. Introducció a la justícia restaurativa. La justícia restaurativa en context
-
Seminari 2. Fonaments de dret, procés judicial i execució penal i la seva vinculació a la justícia restaurativa
-
Seminari 3. Fonaments de victimologia i política criminal i la seva vinculació a la justícia restaurativa
-
Seminari 4. Una aproximació multidisciplinar a la justícia restaurativa
-
Seminari 5. Justícia transicional restaurativa
-
Seminari 6. Introducció a les pràctiques restauratives. Pràctiques restauratives i acció comunitària
-
Seminari 7. Pràctiques restauratives en l’àmbit educatiu
-
Seminari 8. Pràctiques restauratives, convivència i danys greus
-
Seminari 9. Investigar en l'àmbit de la justícia i les pràctiques restauratives
-
Seminari 10. Justícia i pràctiques restauratives: principals eines i metodologies. El rol de la persona facilitadora i la pràctica quotidiana
-
Seminari 11. Casos reals i ficcionats: la justícia restaurativa en la pràctica (1)
-
Seminari 12. Casos reals i ficcionats: la justícia restaurativa en la pràctica (2)
Pla d'estudis Desplegar temari
-
Seminari 1. Introducció a la justícia restaurativa. La justícia restaurativa en context
4
ECTS
- Què és la justícia restaurativa?
- Justificació i principis bàsics.
- Història i actualitat de la justícia restaurativa a Catalunya i Espanya en la jurisdicció d’adults i de menors.
- Estrategia nacional: el cas català. Estrategia i llei: El cas d’euskadi i navarra.
- Diversos àmbits d’actuació: justícia restaurativa empresarial, mediambiental, delictes de corrupció i delictes d’odi.
-
132 hores de pràctiques curriculars en institucions i entitats. 18 hores destinades a la redacció de la memòria.
Titulació
Màster de Formació Permanent en Justícia i Pràctiques Restauratives per la Universitat de Girona*
* No inclou la taxa d'expedició del títol
** En fase d'aprovació per la UdG
NOTA: qui no disposi de títol universitari previ, tindrà dret a rebre, amb les mateixes condicions, un certificat lliurat per la Fundació UdG: Innovació i Formació.
Direcció
-
Gemma Ubasart González
Professora agregada de Ciència Política a la Universitat de Girona (UdG), doctora en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i estudis de màster/postgrau en criminologia, dret i anàlisi de dades. Els seus àmbits d’interès giren al voltant de l’anàlisi de polítiques públiques, els conflictes i la sociologia jurídica, especialment a l’Europa del Sud i Amèrica Llatina. Ha estat consellera de Justícia, Drets i Memòria del Govern de la Generalitat de Catalunya (2022-2024).
Coordinació
-
Eloisa Piñeiro Orge
Politòloga especialitzada en cooperació i desenvolupament, amb experiència en administració pública i projectes comunitaris. Ha estat cap de gabinet de la consellera de Justícia, Drets i Memòria de Catalunya, desenvolupant polítiques de justícia en l’àmbit penal, en memòria democràtica i en justícia restaurativa. Forma part de la cooperativa Nadir Perspectiva, dedicada al desenvolupament internacional i la justícia global.
Professorat
-
Mònica Albertí
Doctora en educació (URL), psicòloga (UB), mediadora, màster en pedagogia social i comunitària (URL), especialitzada en justícia restaurativa àmbits penal, comunitari i escolar. Des de l’any 1994 es dedica a la gestió positiva de les relacions i el conflicte. Ha treballat en diversos àmbits: protecció de menors, escolar, justícia penal i comunitari. Des de l’any 2017 assessora el Departament d’Educació per al desplegament de l’Enfocament Restauratiu Global als centres educatius.
-
Clara Álvarez
Especialista en gestió i resolució de conflictes. Va treballar com a mediadora comunitària a l’Ajuntament de Granollers (2005-2006) i des del 2007 és facilitadora del Programa de Justícia Restaurativa de la Generalitat de Catalunya (Fundació AGI). Des del 2024, és sòcia fundadora de la cooperativa (re)genera cultura restaurativa SCCL, especialitzada en processos restauratius organitzacionals i laborals.
-
Àngels Arenyes
Diplomada en Treball Social per la Universitat Ramon Llull (URL) i llicenciada en Criminologia per la Universitat de Barcelona (UB). També és postgraduada en Mediació i en Criminologia i Execució Penal.
La seva trajectòria professional està vinculada al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on ha exercit com a treballadora social en l’àmbit de l’execució penal d’adults. Des de fa anys, desenvolupa la seva tasca en l’àmbit de la Justícia Restaurativa de menors, com a mediadora de l’Equip de Mediació i Assessorament Tècnic de Girona.
-
Noemí Ayguasenosa
Especialista en gestió de conflictes, pau i seguretat, amb una àmplia experiència en l’administració pública i les institucions europees. Ha assessorat el Parlament Europeu i la Diputació de Barcelona en matèria de pau i seguretat, és membre del Programa de creació de l’Institut Català Internacional de la Pau i ha impulsat la Unitat de Mediació de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. Assessora el Departament de Justícia en la gestió adequada dels conflictes.
-
Marçal Baig
Estudis de Filosofia i màsters en Gestió i Resolució de Conflictes, i en Criminologia i Execució Penal. Ha treballat en serveis municipals de mediació comunitària i, des de fa quinze anys, forma part del Programa de justícia restaurativa de la Generalitat (Fundació AGI). Combina la pràctica diària i la reflexió sobre el desenvolupament de la justícia restaurativa amb la redacció de llibres de text sobre filosofia i ètica per a l’editorial Teide.
-
Raluca Angelica Balan
Professora agregada del Grau en Criminologia a la UdG. Graduada amb menció honorífica en Criminologia i màster en mediació i resolució de conflictes. Treballa en l'execució de mesures penals (Intress). Formada per l’Héctor Valle i Kay Pranis en facilitació de cercles restauratius. Ha col·laborat amb la Fundació FUNREPAR en projectes de prevenció de la violència en l’esport a través de pràctiques restauratives i en el Programa de Justicia Restaurativa amb joves en conflicte amb la llei (Argentina).
-
Imma Barral
Directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació (2022-actualitat). Catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Barcelona. Investigadora en l’àmbit del dret de consum i la resolució alternativa de conflictes. Durant més d’una dècada ha participat activament en diverses seccions de la Comissió de Codificació de Catalunya.
-
Amand Calderó
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), diplomat en Desenvolupament Directiu per Esade-Universitat Ramon Llull i màster en Direcció Pública al mateix centre. Ha estat director general de Serveis Penitenciaris (2016-2018) i secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (2018-2021, 2022-2024). Té una llarga trajectòria al Departament de Justícia, on ha desenvolupat diverses responsabilitats com a alt càrrec o exercint funcions directives, així com en altres àmbits de l’Administració catalana.
-
Jordi Camps
Llicenciat en Filosofia i Lletres. Psicòleg especialista en psicologia social i de les organitzacions. He treballat com a educador social i psicòleg en centres penitenciaris i centres educatius de justícia juvenil durant més de quinze anys. Actualment és el responsable del Servei de Rehabilitació de la Direcció General d’Afers Penitenciaris del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
-
Eduard Carrera
Professor lector de l'Àrea de Treball Social i Serveis Socials, i coordinador del Màster en Moviments Migratoris de la Universitat de Girona (UdG). Doctor en Educació. Economista. Màster en Anàlisi Política, Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Membre del grup de recerca en infància, joventut i comunitat Liberi. Durant catorze anys va treballar de tècnic comunitari als serveis socials de la Garrotxa.
-
Lidia Casadevall Dalmases
Llicenciada en Filosofia (UdG) i Diplomada amb Treball Social (EUTS). Formada en mediació en l’Àmbit del Dret Civil i Familiar. Tècnica de justícia restaurativa del Departament de Justícia en l’àmbit de Justícia juvenil més d’una dècada. Ha realitzat tasques d’assessorament tècnic en l’àmbit de família i de menors i treball amb víctimes del delicte. Exmembre i moderadora de la Comunitat Pràctica de Mediació Penal Juvenil. Ha realitzat docència i autora de diferents articles i publicacions respecte a l’àmbit de la justícia restaurativa. Actualment, realitza tasques com a Coordinadora de l’Equip de Mediació i Assessorament Tècnic de Menors de Girona.
-
Marc Cerón
Director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha ocupat diversos càrrecs dins del mateix departament, entre els quals destaquen el de subdirector general de Formació i Recerca del CEJFE i el de subdirector general de Reparació i Execució Penal a la Comunitat.
Ha estat membre de l’equip directiu de la Confederació Europea de la Probation Home – CEP Probation durant deu anys, més de la meitat dels quals com a president.
És llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Psicologia Clínica per la Unitat de Teràpia de Conducta de la UB.
-
Carles García Roqueta
Advocat, àrbitre i mediador. Titulat com a advocat col·laboratiu i habilitat en justícia restaurativa. És diputat de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), amb responsabilitats en el Departament d’ADR (Centre per a la Resolució Alternativa de Conflictes) i en l’àmbit de la formació. Participa activament en diversos àmbits de la mediació, on ocupa càrrecs de responsabilitat en organitzacions europees i nacionals.
-
Esther Giménez-Salinas
Síndica de greuges. Catedràtica de Dret Penal i Criminologia de la Facultat de Dret d'ESADE, Universitat Ramon Llull, on va ser rectora. Ha dirigit la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés de la mateixa universitat. Ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial. Ha ocupat diversos càrrecs institucionals vinculats amb menors, justícia i execució penal, i ha participat en diversos o comitès d’ètica. Doctora en Dret i diplomada en Psicologia Aplicada.
-
Xavier Godàs i Pérez
Doctor en Sociologia. Ha estat professor a la Universitat de Barcelona i a Esade, membre de l’equip de l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, alcalde de Vilassar de Dalt (2011 – 2019) i director general d’Acció Cívica i Comunitària (2022 – 2024). Actualment, exerceix de consultor en polítiques públiques.
-
Ana Gómez
Tècnica del Programa de Justícia Restaurativa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2011 (Fundació AGI). Llicenciada en Psicologia i Màster en resolució i gestió de conflictes: mediació.
-
Carme Guil
Magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona i presidenta del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (GEMME) Espanya, guardonada amb la Medalla d’Honor de la Generalitat de Catalunya (2019) i la Medalla al Mèrit Professional de l’Escola Espanyola de Mediació (2020) pel seu compromís amb la resolució pacífica de conflictes. Coautora de diverses guies sobre pràctica restaurativa, coordina la Comissió per a l’aplicació de l’Estatut de la Víctima.
-
Jon Mirena Landa
Catedràtic de Dret Penal a la Facultat de Dret de Biscaia de la Universitat del País Basc (UPV-EHU) i director de la càtedra UNESCO de Drets Humans i Poders Públics en aquesta universitat. Les seves principals línies de recerca tenen a veure amb el racisme, la xenofòbia, la discriminació, així com amb els delictes d’odi, terrorisme, crims contra la humanitat, violència política i el model de presó en el segle xxi.
-
Laura Macaya
Diplomada en Educació Social, amb formació en Dret i màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. És militant feminista, consultora i investigadora en l’aplicació de les justícies transformadores i restauratives en l’abordatge de les violències masclistes. Actualment, dirigeix l’associació Genera, des d’on acompanya processos de defensa de drets de les treballadores sexuals i processos de reparació individual i col·lectiva davant les violències masclistes, mitjançant metodologies antipunitivistes. La seva recerca se centra en el càstig com a dispositiu de subjectivació i de govern de la pobresa, així com en la instrumentalització de la figura de la víctima per legitimar el control social.
-
Carlos Martín Beristain
Metge i Doctor en Psicologia. Des de 1989 treballa amb víctimes de violacions de drets humans en l’atenció psicosocial, memòria i investigació. Comissionat de la ‘Comisión de Esclarecimiento de la Verdad’ a Colòmbia, coordinador de l’‘Informe Guatemala Nunca Más’ i assessor de les Comissions de la Veritat a Paraguai, Perú i Ecuador. Membre de la Comissió de Valoració de víctimes i facilitador de la Iniciativa Grencree al País Basc de dialegs restauratius. Pèrit davant la CIDH en deu casos. Premi René Cassin 2020.
-
Jordi Martinoy
Jurista, especialitzat en dret administratiu i gestió pública. Màster en Gestió Pública. Secretari general del Departament de Justícia (2022-2024). Ha desenvolupat diverses responsabilitats com a alt càrrec o exercint funcions directives en els àmbits de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya. Ha exercit com a tècnic superior a l’administració local i a la Generalitat.
-
Silvina Martins
Tècnica en Justícia Restaurativa en la jurisdicció d'adults de la Generalitat de Catalunya (Fundació AGI). Coordinadora del pla pilot d'universalització del servei a Tarragona i Terres de l'Ebre. Sociòloga. Formació de màster i postgrau en criminologia i execució penal, mediació i resolució de conflictes, anàlisi forense, peritatge i criminalista. Docent en diversos cursos de postgrau i especialització.
-
Anna Meléndez Pereto
Professora Lectora en criminologia a la UAB. Doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (2015) en l'àmbit de la justícia restaurativa i el desistiment. La seva formació de base són el dret i la criminologia (03-09,UAB) i un Máster en Criminología y delincuencia juvenil a la UCLM(09-11). Les línies de recerca inclouen també la victimologia i els estudis de gènere. Imparteix classes de grau y de màster.
-
Paula Montero
Llicenciada en Psicologia. Ha treballat durant 38 anys en l’àmbit de l’Execució Penal del Departament de Justícia. Al llarg d’aquests anys, ha ocupat diversos càrrecs, entre els quals destaquen: directora de centres penitenciaris, directora de Serveis Socials Penitenciaris, coordinadora de les oficines d’Atenció a la Víctima, subdirectora general de Programes de Rehabilitació i Sanitat, subdirectora general de Centres i Gestió Penitenciària, així com directora general d’Afers Penitenciaris.
Està especialment interessada en el desenvolupament de la perspectiva de gènere en l’execució penal i en les polítiques penitenciàries basades en l’evidència científica i en el respecte pels drets de les persones.
-
Roberto Moreno
Responsable de Justícia, Persones a la Presó i Víctimes a l’oficina de l'Ararteko, i anteriorment coordinador dels Serveis de Justícia Restaurativa, Atenció a la Víctima i Gestió de Penes del Govern Basc. Ha participat en trobades restauratives entre membres d’ETA i víctimes i ha difós aquesta experiència a Europa. Copartícip del projecte Encounter of Encounters, premiat per l’European Forum for Restorative Justice (2024).
-
Oscar Negredo Carrillo
Coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l'Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Docent en universitats catalanes i mexicanes. Formador habitual per docents i policies sobre mediació i pràctiques restauratives. Coordinador del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC. Co-coordinador de diferents publicacions col·lectives sobre mediació comunitària.
-
Sabina Paola Negro
Psicòloga i educadora social. Màster en dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge i Postgrau en gestió i resolució de conflictes educatiu (UOC) i en pràctiques restauratives en infància i adolescència (model Belinda Hopkins) (UB - CU.RE). Actualment, cursa el Màster en Justícia Restaurativa (UdG). Especialitzada en l’àmbit educatiu, especialment en convivència i resolució de conflictes i enfocament restauratiu. És docent orientadora educativa des del 2017 i actualment treballa com a tècnica assessora a l’equip d’Enfocament Restauratiu Global del Departament d’Educació i Formació Professional.
-
Eva Noguera Cambray
Directora i fundadora d’EsMediacio. Mediadora, formadora i supervisora. Professional amb més de vint anys d’experiència en la mediació de conflictes en l’àmbit públic i privat, amb especialització en els àmbits comunitari, familiar i organitzacional. Ha desenvolupat una sòlida trajectòria en el disseny, implementació i avaluació de projectes i serveis orientats a la millora de la convivència i la cohesió social, en el marc dels models restauratius i comunitaris.
-
Alberto José Olalde Altarejos
Professor de Treball Social a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i doctor en Intervenció Social i Mediació. Membre fundador del Fòrum Europeu de Justícia Restaurativa. Ha treballat en centres residencials per a persones preses i joves en conflicte amb la llei, i ha facilitat processos restauratius en casos de terrorisme i abusos sexuals en institucions educatives. Forma part del Laboratori de Justícia Restaurativa de l’Institut Basc de Criminologia (IVAC-KREI) i supervisa el Programa de Justícia Restaurativa català.
-
Jorge Ollero
Jurista del Cos Superior de Tècnics d’Institucions Penitenciàries (en excedència). Ha estat director del Servei de Reinserció, Mediació i Justícia Restaurativa del Govern de Navarra. Autor del llibre Penalismo mágico i així com d’articles acadèmics i divulgatius sobre política criminal i justícia restaurativa. És membre de la Junta Directiva del Fòrum Europeu de Justícia Restaurativa.
-
Susanna Oromí
Professora Titular de Dret Processal a la Universitat de Girona (UdG), doctora en Dret per la UdG i estudis de mediació d’assegurances. Les seves línies d’investigació giren al voltant del procés judicial, les víctimes de delictes, la litigació col·lectiva i en massa i els mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), en especial, la mediació.
-
Patrizia Patrizi
Catedràtica de Psicologia Social i Jurídica i responsable científica de l’Equip de Pràctica de Justícia Restaurativa de la Universitat de Sàsser (Itàlia). Ha estat presidenta del Fòrum Europeu de Justícia Restaurativa i actualment és membre del Consell i del Comitè de Formació.
-
Sílvia Pereira
Professora Agregada de Dret Processal de la Universitat de Girona (UdG). Autora de dues monografies i més de 50 publicacions científiques: articles en prestigioses revistes jurídiques i contribucions en llibres col·lectius sobre temes com el dret i les noves tecnologies, probàtica, IA, investigació criminal, víctima del delicte, intermediació hipotecària o justícia restaurativa. Codirectora de PROBATICIUS (Xarxa Internacional de Joves Juristes en Dret Probatori) des de finals del 2022 fins a l'actualitat i que compta amb més de 150 membres de diferents països.
-
Eloisa Piñeiro Orge
Politòloga especialitzada en cooperació i desenvolupament, amb experiència en administració pública i projectes comunitaris. Ha estat cap de gabinet de la consellera de Justícia, Drets i Memòria de Catalunya, desenvolupant polítiques de justícia en l’àmbit penal, en memòria democràtica i en justícia restaurativa. Forma part de la cooperativa Nadir Perspectiva, dedicada al desenvolupament internacional i la justícia global.
-
Àngela Ramon Boixaderas
Llicenciada en Dret i mediadora civil, familiar i comunitària. Formada en pràctiques restauratives, mediació sistèmica i cercles de diàleg. Ha exercit com advocada especialitzada en l’àmbit penal, violència de gènere i menors (2003-2017), ha treballat com a tècnica en dret per la Policia Municipal de Sabadell desenvolupant projectes de convivència i com a tècnica d’intervenció comunitària i mediació al mateix municipi (2017-2026). Formadora en gestió del conflicte i mediadora per organitzacions. Actualment és coordinadora de l’àrea de mediació i acció comunitària a la cooperativa Ètic Hàbitat.
-
Albert Rodríguez
Mediador/facilitador de processos restauratius. Des del 2006 fins a l’actualitat ha treballat al Programa de Justícia Restaurativa del Departament de Justícia. En el període 2019-2023 va ser coordinador de la Comunitat de Pràctica (CoP) de Justícia restaurativa en adults: Els processos de desvictimització des de la intervenció en justícia restaurativa al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
-
Rafa Sainz de Rozas
Va ser advocat i professor de Dret penal. Des del 1995, és professor de Dret penal a la Universitat del País Basc (UPV-EHU) i, el 2006, es va incorporar a l’Ararteko com a coordinador de Justícia i Persones en Presó. Com a director general de Justícia del Govern de Navarra, va impulsar nous serveis i lleis pioneres en justícia restaurativa i reconeixement de víctimes. Expert per al Consell d’Europa, el 2024 va rebre la Creu de Sant Raimon de Penyafort.
-
Albert Sales
Politòleg i doctor en criminologia. Cap de l'Àrea de Drets Socials i Polítiques Públiques a l'Institut Metròpoli i professor associat al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. Les meves principals línies de recerca són l'exclusió social i la criminalització de la pobresa. Ha treballat per entitats socials i administracions públiques en la planificació i avaluació de polítiques socials.
-
Eduardo Santos
Jurista, investigador i activista. Ha exercit com a advocat especialitzat en dret penal, penitenciari i ambiental. Diputat al Parlament de Navarra (2015), Congrés (2015-2019) i conseller de Polítiques Migratòries i Justícia del Govern de Navarra (2019-2023). Ha estat facilitador en processos de justícia restaurativa, amb una important participació en fòrums i congressos internacionals. Actualment és membre del Consell de Navarra.
-
Macià Serra
Professor lector de Ciència Política a la Universitat de Girona (UdG) i coordinador del grau en Ciències Polítiques a la mateixa universitat. Doctor per la Universitat de Salamanca (USal). Ha realitzat estades d’investigació a la Universitat de Manchester i a la Universitat de Perpinyà-Via Domitia. Les seves línies de recerca són les polítiques públiques, la gestió pública, les polítiques multinivell i la política comparada.
-
Josep Maria Tamarit
Catedràtic de la Universitat de Lleida (UdL) des del 1999 i catedràtic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des del 2010. La seva activitat de recerca se centra en la victimologia i la justícia restaurativa. Destaquen les seves nombroses publicacions sobre la victimització, els drets de les víctimes i l’avaluació de l’impacte del sistema de justícia penal i els processos restauratius en les víctimes.
-
Josep Maria Torrent
Advocat del cos d’advocats de la Generalitat de Catalunya, pertany als grups de penal i de drets fonamentals. És investigador al departament de dret públic de la Universitat de Girona i està especialitzat en dret penal i processos de tutela jurisdiccional de drets fonamentals. Durant el període 2022-2024 va coordinar l’estratègia nacional d’obertalitat penitenciària del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
-
Ari Troya
Graduada en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. Alumna de la primera edició del Postgrau de Justícia Restaurativa de la UdG. Creu fermament amb l'educació com a motor de canvi. Ha treballat en el món de l’educació amb infants i joves en el lleure, i des de fa 5 anys, és facilitadora de tallers i formacions d’educació emocional, conflicte i bullying. Coordinadora del Servei iCAS (Servei per a l'Atenció del Conflicte i l'Abordatge Integral de la Violència d'Equip SEER).
-
Carme Trull
Professora lectora al Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG), especialitzada en el disseny, la implementació i l’avaluació de polítiques i pràctiques socials i educatives que afavoreixen la convivència, la participació i el desenvolupament comunitari, així com l’acompanyament a la infància i joventut en situacions de vulnerabilitat. Treballa l’enfocament restauratiu.
-
Gemma Ubasart González
Professora agregada de Ciència Política a la Universitat de Girona (UdG), doctora en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i estudis de màster/postgrau en criminologia, dret i anàlisi de dades. Els seus àmbits d’interès giren al voltant de l’anàlisi de polítiques públiques, els conflictes i la sociologia jurídica, especialment a l’Europa del Sud i Amèrica Llatina. Ha estat consellera de Justícia, Drets i Memòria del Govern de la Generalitat de Catalunya (2022-2024).
-
Gema Varona
Directora de l’Institut Basc de Criminologia-Kriminologiaren Euskal Institutoa (IVAC/KREI) de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), on coordina el Laboratori de Teoria i Pràctica de Justícia Restaurativa, i presidenta de la Societat Mundial de Victimologia. És professora a la Facultat de Dret de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i directora del postgrau Treballar amb Víctimes d’Experiències Traumàtiques de la mateixa universitat.
-
Daniel Varona
Catedràtic de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Girona (UdG). Magistrat suplent de l’Audiència Provincial de Girona (Sala Penal). Autor de nombroses monografies, en l’actualitat dirigeix un projecte d’investigació nacional sobre delinqüència sexual i el seu últim llibre tracta sobre el sistema punitiu espanyol (Atelier, 2023).
-
Cristina Vasilescu
Professora lectora de Criminologia a la Universitat de Girona (UdG) i doctora per la mateixa universitat, on va centrar la seva tesi en les mesures penals alternatives a la presó des d’una perspectiva de gènere. Especialista en execució penal femenina, justícia i gènere, probation i treball sexual. Va ser investigadora visitant a la Universitat de Cambridge el 2020 i postdoc al Grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha impartit docència en diverses universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
*La direcció es reserva el dret de modificar l'equip docent, si fos necessari, per garantir el nivell de qualitat i categoria professional.
Metodologia
La metodologia docent combina classes teòriques i pràctiques, buscant que l’estudiant adquireixi una sòlida formació en l’àmbit d’especialització i alhora competències per a l’exercici professional. Per a assolir aquest objectiu, el professorat que imparteix la docència té perfils diversos: facilitadors, acadèmics, responsables institucionals, tècnics, etc.
Hi ha tres formats de treball: classe-visites, seminaris i tasques individuals. Aquestes últimes consistiran en lectures, visualitzacions de vídeos, resolució de casos pràctics, etc.
Sistema d'avaluació
Avaluació dels 42 crèdits de seminaris i visites:
- Assistència obligatòria al 80% de les classes.
- El treball realitzat per l’estudiant s’anirà recollint en format de portafolis que serviran per fixar i ampliar el coneixement en base a lectures, pel·lícules, exercicis o casos proposats. Inclou el contingut de les sessions presencials i el treball personal. De les sessions en sortirà una nota mitjana (80 % de la nota).
- Les visites a institucions i organitzacions s’avaluaran com a presentat o no presentat (20 % de la nota).
Avaluació dels 6 crèdits de pràctiques:
- S’avaluarà la memòria.
Avaluació dels 12 crèdits del TFM:
- S’avaluarà el treball i la presentació.
Finançament
– Fraccionament de la matrícula
PREINSCRIPCIÓ: 797 €
Aquesta quantitat es restarà de l'import de la matrícula i donarà dret a la reserva de plaça. No es pot fraccionar.
MATRÍCULA: 3.299,58 €
La matrícula es podrà fraccionar en 4 terminis. Aquest fraccionament tindrà un recàrrec sobre l'import fraccionat.
- 15/09/2026: 824,90 €
- 15/11/2026: 824,90 €
- 15/01/2027: 824,90 €
- 15/03/2027: 824,88 €
– Finançament bancari
Els estudiants matriculats poden finançar el pagament de la matrícula en quotes.
La Fundació ha establert convenis amb condicions preferents pels seus alumnes amb les següents entitats:
– Sabadell Consumer
– CaixaBank
– Banc Santander
* Només és aplicable a persones residents a Espanya i sota acceptació de l'entitat bancària.
